Gerro, sucrera i pomes

pintura de Paul Cézanne

Gerro, sucrera i pomes (Vase paillé, sucrier et pommes) és un oli sobre tela de 36 × 46 cm pintat per Paul Cézanne vers els anys 1890-1894 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaGerro, sucrera i pomes

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPaul Cézanne Modifica el valor a Wikidata
Creació1890 ↔ 1893
Gènerenatura morta Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida360 (alçària) × 460 (amplada) mm
Propietat dePaul Guillaume
Domenica Walter Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 1963-9 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Context històric i artístic modifica

El pintor Maurice Denis, un contemporani de Cézanne i un dels seus primers admiradors, va fer el següent comentari sobre les natures mortes de Cézanne:

«
"Les fruites de Cézanne i les seues figures inacabades són el millor exemple d'aquest mètode de treball, el qual pot derivar de Jean Siméon Chardin (un pintor francès del segle xviii conegut per les seues natures mortes): unes poques pinzellades, aplicades en forma de colors suaument barrejats i col·locats un al costat de l'altre, indiquen les formes arrodonides; el contorn apareix només al final, com un accent furiós, un cop que denota l'essència, que emfatitza i destaca els matisos graduals del color..."[2]
»

Tradicionalment, hom ha atribuït a aquesta obra la data proposada per Venturi, entre el 1890 i el 1894.[3]

Descripció modifica

Construïda bàsicament mitjançant línies corbes i diagonals, aquesta natura morta és una de les composicions on Cézanne rebutja més clarament les regles de la perspectiva. El punt de vista està desplaçat en relació a l'eix de la taula, fent que quedin tallades dues cantonades oposades del tauler. A més, aquest està inclinat cap endavant, de tal forma que el plat de pomes es troba en equilibri inestable, mentre que el gerro i la sucrera es mantenen en una impossible posició vertical.[1] Cézanne, fins i tot, introdueix elements que són difícils d'identificar, com ara la línia vertical a la dreta del gerro i la línia obliqua de la dreta (el mànec d'un ganivet?).[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 124-125.
  2. 2,0 2,1 Museu de l'Orangerie Arxivat 2021-01-20 a Wayback Machine. (francès) i (anglès)
  3. Lionello Venturi, Cézanne: son art, son oeuvre, vol. I, París, Paul Rosenberg, 1936, núm. 616, pàg. 198.

Enllaços externs modifica