Gertrud Bodenwieser
Gertrud Bodenwieser (Viena, 3 de febrer de 1890 - Sydney (Austràlia), 10 de novembre de 1959),[1] va ser una ballarina, coreògrafa, professora de ball i pionera de la dansa moderna .
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1890 Viena (Àustria) |
| Mort | 10 novembre 1959 (69 anys) Sydney (Austràlia) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dansa i coreografia |
| Ocupació | coreògrafa, ballarina |
| Gènere | Dansa expressionista |
| Professors | Carl Godlewski |
| Alumnes | Hilde Holger |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Friedrich Rosenthal |
La filla de Theodor i Maria Bondi, una rica parella jueva, es va dedicar al ball i va triar el nom artístic Gertrud Bodenwieser, sota el qual va celebrar a Viena un èxit sensacional com a ballarína. Bodenwieser va tenir per a professor de dansa de 1905 a 1910 a Carl Godlewski en el ballet clàssic. Basant-se en això, va desenvolupar a partir de 1910 un nou estil de ball. Es va inspirar en les obres d'Isadora Duncan i Ruth Saint Denis. El 1917 va adoptar el cognom Bodenwieser i va tenir el 5 de maig de 1919 a la Konzerthaus de Viena la seva primera aparició. El seu estil de ball es va reunir amb audiència, crítiques i joves estudiants amb entusiasme. Un dels seus majors assoliments es va convertir en "Demon Machine", un espectacle de dansa en el qual un grup de ballarins es van convertir en màquines.[1]
A Viena, va ensenyar de 1920 a 1928 per contracte i de 1928 a 1938 com a professor de dansa a l' Acadèmia de Música i Arts Escèniques.[1] Al soterrani de la sala de concerts dirigit el seu propi estudi de ball. Els seus alumnes la van enviar com a "grup de dansa Bodenwieser" en rutes per Europa. La seva dansa "Les màscares de Llucifer" mostra intrigues, terror i odi com a personificacions del totalitarisme polític i es va fer famosa com l'encarnació de l'ominous joitgeist.
Al maig de 1938, Gertrud Bodenwieser va fugir d'Àustria i es va unir a un grapat d'estudiants femenines a Colòmbia, on van actuar com a part del 400 aniversari de Bogotà. L'emigració va portar a Gertrud Bodenwieser a Austràlia. A Sydney, finalment va ensenyar a ballar.[1] Les seves lliçons van produir alguns coreògrafs i ballarins més importants d'Austràlia, incloent Eileen Kramer, Anita Ardell, Keith Bain i Margaret Chapple.
Bodenwieser es va casar el 1920 amb el director i dramaturg vienès Friedrich Rosenthal, assassinat al camp de concentració d'Auschwitz el 1942[2] pel règim nazi.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 https://adb.anu.edu.au/biography/bodenwieser-gertrud-9532/Recuperat el 26 de gener de 2016.
- ↑ https://www.aeiou.at/aeiou.encyclop.r/r840830.htm Arxivat 2022-01-22 a Wayback Machine. (Consulta 3 de gener de 2016)
Bibliografia modifica
- Marie Cuckson: Gertrud Bodenwieser. Her Contribution to the Art of the Dance. Vaucluse, NSW 1960.
- Shona Dunlop MacTavish: An Ecstasy of Purpose. The Life and Art of Gertrud Bodenwieser. Dunedin, N.Z. 1987.
- Patricia Grayburn, (Hrsg.): Gertrud Bodenwieser, 1890–1959. A celebratory monograph on the 100th anniversary of her birth, with a catalogue of the exhibition shown at the University of Surrey (…) and the Royal Festival Hall (…). Surrey 1990.
- Dunlop MacTavish, Shona: Gertrud Bodenwieser. Tänzerin, Choreographin, Pädagogin. Wien – Sydney. (Gekürzte Ausgabe, aus dem Englischen übersetzt von Gabriele Haefs, hrsg.v. Denny Hirschbach). Zeichen und Spuren, Bremen 1992, ISBN 3-924588-21-X.
- Bettina Vernon-Warren, and Charles Warren (Hrsg.): Gertrud Bodenwieser and Vienna's Contribution to Ausdruckstanz. Harwood Academic Publishers, Amsterdam u. a. 1999, ISBN 90-5755-035-0.
- Andrea Amort: Free Dance in Interwar Vienna. In: Interwar Vienna. Culture between Tradition and Modernity. Eds. Deborah Holmes and Lisa Silverman. New York, Camden House, 2009, p. 117–142, ISBN 978-1-57113-420-2.
- Hubert Reitterer, Marie Cuckson: Gertrud Bodenwieser. In: Douglas Pike (Hrsg.): Australian Dictionary of Biography. Melbourne University Press, Carlton (Victoria) 1966–2012 (englisch).
- Monika Bernold: der heiße atem unserer aufgewühlten zeit“ – gertrud bodenwieser, tanzkünstlerin in wien bis 1938, online auf der Webseite der MDW, ursprünglich 2017, bearbeitet 2021.
- Andrea Amort: Die Bewegung der Zeit. Die Stimmen der Künstlerinnen: Isadora Duncan, Grete Wiesenthal, Gertrud Bodenwieser, Rosalia Chladek. In: Alles tanzt. Kosmos Wiener Tanzmoderne. Hg.v. Andrea Amort (KHM Theatermuseum Wien, Hatje & Cantz), Berlin 2019, S. 77 – S. 103. ISBN 978-3-7757-4567-3
- Andrea Amort: Die ganze Welt im Wanken. Die politische und künstlerische Wende im Modernen Tanz in Wien. In: Alles tanzt. Kosmos Wiener Tanzmoderne. Hg. v. Andrea Amort (KHM Theatermuseum Wien, Hatje & Cantz) Berlin 2019, S. 205 – S. 228. ISBN 978-3-7757-4567-3
- Carol Brown: Öffnung eines Körper-Archivs. Zur Revitalisierung des Vokabulars von Gertrud Bodenwieser. In: Alles tanzt. Kosmos Wiener Tanzmoderne. Hg. v. Andrea Amort (KHM Theatermuseum Wien, Hatte & Cantz) Berlin 2019, S. 271–280. ISBN 978-3-7757-4567-3
Enllaços externs modifica
- Commons: Gertrud Bodenwieser - Col·lecció d'imatges, vídeos i fitxers d'àudio
- http://www.literaturepochen.at/exil/lecture_5040_4.html//activat[Enllaç no actiu] http://www.literaturepochen.at/(Consulta[Enllaç no actiu] el 9 de novembre de 2008)
- https://trove.nla.gov.au/people/676087//a Trove (Consulta el 26 de gener de 2016)
- https://www.impulstanz.com/en/(Consulta[Enllaç no actiu] el 26 de gener de 2016)