Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Santa Gertrudis».

Gertruda d'Hamage († 649), o Gertruda de Cambrai, fou la fundadora i la primera abadessa d'Hamage. Fou l'esposa de Ricomer, patrici de Burgúndia, i probablement la mare de Bertruda, reina dels Francs. Fou declarada santa cristiana i és considerada com a tal per les Esglésies catòlica i ortodoxa; la seva festa és el 6 de desembre.[1]

Infotaula de personasanta Gertruda d'Hamage
Abbaye d'Hamage.jpg
Restes actuals de l'abadia d'Hamage
Biografia
Naixement Gertrudis
segle VI
Douai? (Nord, Nord-Pas-de-Calais, França)
Mort 6 de desembre del 649
Abadia d'Hamage (Wandignies-Hamage, Nord, Nord-Pas-de-Calais)
Lloc d'enterrament Abadia de Marchiennes (Flandes, avui Nord-Pas-de-Calais), restes perdudes en 1791 
  Abadessa 

Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Orde religiós Orde de sant Benet
vídua, abadessa
Celebració Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 6 de desembre
Esdeveniment significatiu Primera abadessa d'Hamage
Iconografia Hàbit de monja, amb una església a la mà
Família
Cònjuge Ricomer (Patrici de Burgúndia)
Fills Bertruda
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Segons la Sinopsi Franco Merovingicae, escrita a la fi del segle XII per Andreas Silvius, monjo de l'abadia de Marchiennes, fou filla de Teodebald, duc de Douai. Si l'existència de Teodebald i la seva qualitat de duc no són qüestionades, ja que no aportant cap pretensió genealògica, el qualificatiu de «duc de Douai» és posat de manera seriosa en dubte.[2]

Els noms de Teodebald, de Gertruda i Gerberga (aquest portat per una de les seves filles) indiquen una pertinença als Agilolfings. Cronològicament, Teodebald podria ser un germà de Garibald, primer duc de Baviera.[3]

Es va casar amb Ricomer, citat com a patrici de Burgúndia el 607, i va tenir com a fills a:

  • Un fill per al qual l'historiador Jacques Pycke proposa el nom de Ricomer,[4] però segons Settipani, aquest segon Ricomer és el resultat d'un error havent desdoblat un sol personatge.[5]
  • Una fille, anomenada Gerberga, mare de:[2]

Vídua, Gertruda es va retirar a la vida religiosa i va fundar l'abadia d'Hamage sota els consells de sant Amand. Va morir el 6 de desembre del 649 i la seva besnéta santa Eusèbia (vers 636, † 16 de març 689) la va succeir com a abadessa.[4][8] Les seves relíquies foren transferides a Marchiennes el 28 d'octubre del 686 o 691.[9]

Notes i referènciesModifica

  1. . segons la Vita Rectrudis, datant del començament del segle X.
  2. segons la Chronologium Marchianensis (segle XII) que precisa que Erquinoald era germà d'Adalbald.

ReferènciesModifica

  1. Nominis: Santa Gertruda de Cambrai.
  2. 2,0 2,1 Settipani, 1989, pàg. 109.
  3. Settipani, 1989, pàg. 1024-1025.
  4. 4,0 4,1 Pycke, 1984, pàg. 1062
  5. Settipani, 1989, pàg. 108
  6. La Crònica de Fredegari precisa que era cosí de Dagobert I per la mare d'aquest darrer.
  7. Settipani, 1989, pàgs. 92-93.
  8. Settipani, 1989, pàgs. 108-109.
  9. Pycke, 1984, pàg. 1063.

BibliografiaModifica

  • J. Pycke, «Gertrude de Hamay (sainte)» dans Dictionnaire d'Histoire et de Géographie Écclésiastique, vol. XX. (Gatianensis - Giry), París, Librairie Letouzey et Ané, 1984 (ISBN 2-7063-0157-0)
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, Paris, 1989, (ISBN 2-906483-28-1)