Gesats
Els gesats (llatí: Gaesatae) foren un poble celta establert als Alps propers a la Gàl·lia Cisalpina. El seu nom derivava d'una llança o javelina anomenada en llatí gaesum i era un nom de guerra com els francs («els valents») o els alamans («tots homes»). Servien en general com a mercenaris i van destacar al servei dels cartaginesos contra els romans.[1] Plutarc diu que en general eren cavallers més que infants.[2]
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | celtes |
A Itàlia apareixen periòdicament lluitant contra els romans. La seva primera menció és de l'any 388 aC quan actuaven com aliats dels sènons i altres gals que van conquerir Roma i hi van restar acampats set mesos.[1] La darrera vegada que apareixen va ser el 222 aC quan bandes de mercenaris reclutades a la conca del Roine, van creuar els Alps en ajut dels ínsubres en la guerra contra els romans. Un dels caps dels gesats, Viridòmar, va morir a la batalla de Clastídium (Casteggio) a mans del cònsol Marc Claudi Marcel; anava a cavall i vestit amb armadura d'una sola peça fabricada d'or i plata.[2]
Estrabó encara parla després del gesats establerts a la Cispadana entre els Apenins i els Alps, al costat dels bois, sènons i ligis, però posteriorment van desaparèixer com a poble.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kruta, Venceslas. Les Celtes histoire et dictionnaire : des origines à la romanisation et au christianisme. París: Robert Laffont, 2000, p. 290-291. ISBN 9782221056905.
- ↑ 2,0 2,1 Plutarc. Vides paral·leles: Marcel, IX, 6, 8