Obre el menú principal

Els gesats (llatí Gaesatae) foren un poble celta establert als Alps propers a la Gàl·lia Cisalpina. Portaven el seu nom d'una llança o javelina anomenada en llatí gaesum i era un nom de guerra com els francs ("els valents") o els alamans ("tots homes"). Servien en general com a mercenaris i van destacar al servei dels cartaginesos contra els romans. Plutarc diu que en general eren cavallers més que infants.

Infotaula de grup humàGesats
Tipus tribu
Part de celtes
Modifica les dades a Wikidata

A Itàlia apareixen periòdicament lluitant contra els romans. La seva primera menció fou el 388 aC quan actuaven com aliats dels sènons i altres gals que van conquerir Roma i hi van restar acampats set mesos. La darrera vegada que apareixen fou el 222 aC quan bandes de mercenaris reclutades a la conca del Roine, van creuar els Alps en ajut dels ínsubres en la guerra contra els romans. Un dels caps dels gesats va morir a la batalla de Clastidium (Casteggio) davant el cònsol Marc Claudi Marcel III; anava a cavall i vestit amb armadura d'una sola peça en art d'or i plata.

Estrabó encara parla després del gesats establerts a la Cispadana entre els Apenins i els Alps, al costat dels bois, sènons i ligis, però posteriorment desaparegueren com a poble separat.

ReferènciaModifica