Els gesats (llatí: Gaesatae) foren un poble celta establert als Alps propers a la Gàl·lia Cisalpina. Portaven el seu nom d'una llança o javelina anomenada en llatí gaesum i era un nom de guerra com els francs ("els valents") o els alamans ("tots homes"). Servien en general com a mercenaris i van destacar al servei dels cartaginesos contra els romans. Plutarc diu que en general eren cavallers més que infants.

Infotaula de grup humàGesats
Tipustribu
Part deceltes

A Itàlia apareixen periòdicament lluitant contra els romans. La seva primera menció fou el 388 aC quan actuaven com aliats dels sènons i altres gals que van conquerir Roma i hi van restar acampats set mesos. La darrera vegada que apareixen fou el 222 aC quan bandes de mercenaris reclutades a la conca del Roine, van creuar els Alps en ajut dels ínsubres en la guerra contra els romans. Un dels caps dels gesats va morir a la batalla de Clastidium (Casteggio) davant el cònsol Marc Claudi Marcel III; anava a cavall i vestit amb armadura d'una sola peça en art d'or i plata.

Estrabó encara parla després del gesats establerts a la Cispadana entre els Apenins i els Alps, al costat dels bois, sènons i ligis, però posteriorment desaparegueren com a poble separat.

Referències modifica