Obre el menú principal

La Gesta Comitum Barchinonensium[1] (en català: Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle XII, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Infotaula de llibreGesta Comitum Barchinonensium
Tipus obra escrita
Llengua llatí medieval
Detalls de l'obra
Gènere crònica
Modifica les dades a Wikidata
La Gesta Comitum Barchinonensium
recull a l'inici la llegenda de Guifré el Pilós
De Guiffredo pilose...»)

Contingut

Intencionalitat políticaModifica

Article principal: Alfons el Cast

La Gesta Comitum Barchinonensium original fou redactada a finals del segle XII —just després de la unió dinàstica entre els comtes de Barcelona i els reis d'Aragó—. I és que en el període comprès entre el 1170 i 1195 —durant el regnat d'Alfons el Cast, primer a ser rei d'Aragó i comte de Barcelona—, es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i la Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política de Catalunya.[2]

Els Usatici Barchinonae recollien bona part de l'antiga Lex Visigothorum i avalaven l'Auctoritas suprema del prínceps per damunt de tots els barons, amb la voluntat de convertir els Usatges de Barcelona en la llei de Catalunya «Consuetudinem Cathalonie» i imposar-la als barons nobiliaris. El Liber domini regis o Liber feudorum maior era la compilació —classificada per llinatges i castells—, de les convenientia que havien establert en el passat els comtes de Barcelona amb els barons nobiliaris; l'objectiu del document era el de servir d'instrument jurídic a fi de recuperar els drets jurisdiccionals del llinatge dels comtes de Barcelona que els barons nobiliaris els havien arrabassat durant la revolució feudal (1020-1060) ocorreguda en temps d'Ermessenda de Carcassona cent anys enrere.[3] A partir d'aleshores, els barons que pretenien al·legar la propietat aloidal del castells on vivien hagueren de renunciar-hi davant l'evidència escrita del Liber feudorum maior.

En aquesta mateixa línia política de recuperació del poder del llinatge comtal barceloní, l'Església cedia, al —ara— rei i comte, la presidència de l'assemblea de Pau i Treva de Déu celebrada a la Fondarella el 1173; allí, Alfons el Cast aconseguí que els barons el reconeguessin, no ja com a senyor de vassalls, sinó com aquell qui ostenta la Potestas, ço és, aquell qui manté l'ordre públic en tota «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida», definint així els límits de Catalunya.[4] Finalment, l'objectiu de la Gesta Comitum Barchinonensium era donar una legitimitat històrica a la dinastia comtal barcelonina i simplificar el complex procés de formació i integració dels comtats catalans.[5]

RedaccionsModifica

La redacció primitiva (coneguda per les sigles GCBI) en llatí s'inicia amb la llegenda de Guifré el Pilós i arriba fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, pare del rei Alfons el Cast. Aquesta redacció inicial va ser escrita per un mateix autor en tres fases i fou finalitzada entre el 1162 i el 1184. Posteriorment, fou continuada entre el 1200 i el 1208 i comprèn el regnat d'Alfons el Cast. Una segona addició fou redactada entre el 1214 i el 1218, i abasta el regnat de Pere el Catòlic i la minoria d'edat de Jaume el Conqueridor. Finalment, una tercera addició fou redactada entre 1270 i 1275 i comprèn tot el regnat de Jaume el Conqueridor.[6]

La redacció intermèdia (coneguda per les sigles GCBII) fou completada entre el 1268 i el 1270; està basada en la GCBI i complementada amb dades dels Cronicons Rivipullensis, del poema In laudem d'Oliba, de la Brevis historia monasterii Rivipullensis i de la De rebus Hispaniae de Rodrigo Ximénez de Rada. De la redacció intermèdia GCBII se'n va fer una traducció reduïda al català (coneguda per les sigles GCBIII) vers el 1268-1283.

La redacció final (coneguda per les sigles GCBIV) està feta basant-se en la redacció intermèdia GCBII i comprèn el període que abasta fins al 1299, i fou redactada entre el 1303 i 1314. Posteriorment, la crònica oficial de la dinastia comtal barcelonina, anomenada des de la unió dinàstica com a casal d'Aragó, fou continuada durant el regnat de Pere el Cerimoniós en les «Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona».

ReferènciesModifica

  1. També anomenada «Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum» o «Gesta Comitum Barcinonensium»
  2. Cingolani, Stefano Maria: «Seguir les vestígies dels antecessors»
  3. Sesma 2000, pàg. 62
  4. G. Gonzalvo (1986). La pau i la treva a Catalunya. Orígens de les corts catalanes. Barcelona: La Magrana.
  5. Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 25. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 15 gener 2015]. 
  6. Armengol, Montse «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica