Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium[1] (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle xii, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.[2]
| (la) Gesta Comitum Barchinonensium (ca) Gestes dels comtes de Barcelona  | |
|---|---|
 La Gesta Comitum Barchinonensium recull a l'inici la llegenda de Guifré el Pilós («De Guiffredo pilose...») | |
| Tipus | obra escrita |
| Fitxa | |
| Llengua | llatí medieval |
| Publicació | segle XII |
| Dades i xifres | |
| Gènere | crònica |
Intencionalitat política modifica
La Gesta Comitum Barchinonensium original fou redactada a finals del segle xii —just després de la unió dinàstica entre els comtes de Barcelona i els reis d'Aragó—. I és que en el període comprès entre el 1170 i 1195 —durant el regnat d'Alfons el Cast, primer a ser rei d'Aragó i comte de Barcelona—, es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i la Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política de Catalunya.[3]
Els Usatici Barchinonae recollien bona part de l'antiga Lex Visigothorum i avalaven l'Auctoritas suprema del prínceps per damunt de tots els barons, amb la voluntat de convertir els Usatges de Barcelona en la llei de Catalunya «Consuetudinem Cathalonie» i imposar-la als barons nobiliaris. El Liber domini regis o Liber feudorum maior era la compilació —classificada per llinatges i castells—, de les convenientia que havien establert en el passat els comtes de Barcelona amb els barons nobiliaris; l'objectiu del document era el de servir d'instrument jurídic a fi de recuperar els drets jurisdiccionals del llinatge dels comtes de Barcelona que els barons nobiliaris els havien arrabassat durant la revolució feudal (1020-1060) ocorreguda en temps d'Ermessenda de Carcassona cent anys enrere.[4] A partir d'aleshores, els barons que pretenien al·legar la propietat aloidal del castells on vivien hagueren de renunciar-hi davant l'evidència escrita del Liber feudorum maior.
En aquesta mateixa línia política de recuperació del poder del llinatge comtal barceloní, l'Església cedia, al —ara— rei i comte, la presidència de l'assemblea de Pau i Treva de Déu celebrada a la Fondarella el 1173; allí, Alfons el Cast aconseguí que els barons el reconeguessin, no ja com a senyor de vassalls, sinó com aquell qui ostenta la Potestas, ço és, aquell qui manté l'ordre públic en tota «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida», definint així els límits de Catalunya.[5] Finalment, l'objectiu de la Gesta Comitum Barchinonensium era donar una legitimitat històrica a la dinastia comtal barcelonina i simplificar el complex procés de formació i integració dels comtats catalans.[6]
Redaccions modifica
La redacció primitiva (coneguda per les sigles GCBI) en llatí s'inicia amb la llegenda de Guifré el Pilós i arriba fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, pare del rei Alfons el Cast. Aquesta redacció inicial va ser escrita per un mateix autor en tres fases i fou finalitzada entre el 1162 i el 1184. Posteriorment, fou continuada entre el 1200 i el 1208 i comprèn el regnat d'Alfons el Cast. Una segona addició fou redactada entre el 1214 i el 1218, i abasta el regnat de Pere el Catòlic i la minoria d'edat de Jaume el Conqueridor. Finalment, una tercera addició fou redactada entre 1270 i 1275 i comprèn tot el regnat de Jaume el Conqueridor.[7]
La redacció intermèdia (coneguda per les sigles GCBII) fou completada entre el 1268 i el 1270; està basada en la GCBI i complementada amb dades dels Cronicons Rivipullensis, del poema In laudem d'Oliba, de la Brevis historia monasterii Rivipullensis i de la De rebus Hispaniae de Rodrigo Ximénez de Rada. De la redacció intermèdia GCBII se'n va fer una traducció reduïda al català (coneguda per les sigles GCBIII) vers el 1268-1283.
La redacció final (coneguda per les sigles GCBIV) està feta basant-se en la redacció intermèdia GCBII i comprèn el període que abasta fins al 1299, i fou redactada entre el 1303 i 1314. Posteriorment, la crònica oficial de la dinastia comtal barcelonina, anomenada des de la unió dinàstica com a casal d'Aragó, fou continuada durant el regnat de Pere el Cerimoniós en les «Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona».
Referències modifica
- ↑ «Gesta comitum Barcinonensium», 10-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-10. [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ «Gesta comitum Barcinonensium». [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ Cingolani, Stefano Maria: «Seguir les vestígies dels antecessors»
- ↑ Sesma 2000, pàg. 62
- ↑ G. Gonzalvo (1986). La pau i la treva a Catalunya. Orígens de les corts catalanes. Barcelona: La Magrana.
- ↑ Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 25. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 15 gener 2015].
- ↑ Armengol, Montse «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia modifica
- Cingolani, S.M.. Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll. Publicacions de la Universitat de València, 2012. ISBN 978-84-370-7086-5 [Consulta: 6 octubre 2023].
- Barrau-Dihigo, L.; Institut d'Estudis Catalans; Torrents, J.M.. Croniques catalanes (en francès). Institut d'Estudis Catalans, 1925 [Consulta: 6 octubre 2023].
Enllaços externs modifica
- Gesta comitum Barcinonensium (Chapter I and part of II) (facsimiles)
- «Gesta comitum Barcinonensium», 20-01-2009. Arxivat de l'original el 2009-01-20. [Consulta: 6 octubre 2023].
- Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva).