Giacomo Insanguine

músic italià

Giacomo Insanguine (Monopoli, 1730 - Nàpols, 1795) fou un compositor i organista italià.

Infotaula de personaGiacomo Insanguine
Giacomo Insanguine.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1728 Modifica el valor a Wikidata
Monopoli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1795 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsMonopoli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica i òpera Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, organista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGirolamo Abos, Francesco Durante i Francesco Feo Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGiuseppe Nicolini Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i orgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d11e9de0-f3e5-42af-9904-6f7e2992798f IMSLP: Category:Insanguine,_Giacomo Modifica el valor a Wikidata

Estudià a Nàpols amb Francesco Feo i Girolamo Abos en el conservatori Dei Poveri di Gesu Cristo i amb Francesco Durante en el de San Onofrio, on tot seguit es va fer alumne de Carlo Cotumacci, al que primer (1767) secundà i després, a la seva mort (1785), substituí en la docència. a partir de 1774 treballà com a organista en la Cappella del tesoro de San Gennaro, de la que en fou nomenat maestro el 1781, amb el que vingué a succeir a Lorenzo Fago.

Fou particularment hàbil en la reelaboració i integració d'obres alienes, fins al punt de merèixer el sobrenom de <mestre dels fragments>.

Durant la seva tasca de professor en el conservatori de Sant Onofrio Capuana, tingué entre altres alumnes a Pietro Casella. Autor destacat de l'escola napolitana, refeu òperes d'altres compositors per a empresaris. Foren d'èxit L'osteria di Marechiaro (1768), Lo funnaco revotato (1756), Didone abbandonata (Metastasio, 1770), Arianna e Teseo (1773), Le astuzie per amore (1777), i Calipso (1782). A més el 1771 completà l'òpera de Giovan Tomaso di Maio Eumene.

La seva producció comprèn composicions sacres, entre altres Cantata pel trasllat de la sang de S. Genar, Els vots de David per Salomó expressats en els Salm LXXI, misses, motets, àries, sonates i peces per a orgue.

BibliografiaModifica