Obre el menú principal

Giovanni Baglione (Roma, 1566 Roma, 30 de desembre de 1643) va ser un pintor del barroc i historiador de l'art italià.

Infotaula de personaGiovanni Baglione
Giovanni Baglione by Ottavio Leoni II.jpg
Biografia
Naixement 1566
Roma
Mort 30 desembre 1643 (76/77 anys)
Roma
Activitat
Ocupació Pintor, historiador de l'art, historiador i escriptor
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata

Estudiant de Francesco Morelli, va treballar principalment a Roma, inicialment en un estil del final del manierisme. També tenia el nom de Il Sordo del Barozzo. Va publicar dos llibres: Les nou esglésies de Roma (1639) i Les vides de pintors, escultors, arquitectes i gravadors (entre 1572-1642).

L’obra seva obra «Amor Sacre i amor profà» (1602, Galleria Nazionale d 'Arte Antica, Roma) és una resposta al més conegut «Amor victoriós» de Caravaggio. Mostra un àngel (l’amor sagrat) que interromp una trobada entre Cupido (amor profà) i el dimoni (retratat amb la cara de Caravaggio).

Va treballar en diverses obres a Roma durant els pontificats dels papes Climent VIII i Pau V. Els seus principals frescos es troben a la basílica de Santa Maria Major a Roma, a la Cappella Borghese. Va pintar un últim sopar a San Nicola a Carcere. El Papa Pau V va declarar Baglione com a Cavaller de l'Ordre de Crist per a l'execució de l'obra Sant Pere ressuscitant a Tabata dos Mortos (1607), a la Basílica de Sant Pere. Va morir a Roma.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Baglione  
  1. Michael Bryan. Dictionary of Painters and Engravers: Biographical and Critical. G. Bell and sons, 1886.