Giovanni Macchia
escriptor italià
Giovanni Macchia (Trani, Pulla, 14 de novembre de 1912 — Roma, 30 de setembre de 2001) va ser un crític literari, assagista i escriptor italià. Va estudiar a la universitat de Roma i a la Sorbona, i va ser professor de francès a en diverses ciutats italianes. Va dirigir l'Institut del Teatre a Roma i va participar en diverses revistes italianes (Lettere d'oggi, L'Immagine, Letteratura) i estrangeres. Les seves primeres crítiques versen sobre autors italians i francesos com Baudelaire.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 novembre 1912 ![]() Trani (Itàlia) ![]() |
Mort | 30 setembre 2001 ![]() Roma ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza Universitat de París ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura francesa ![]() |
Lloc de treball | Pisa Catània Florència Roma ![]() |
Ocupació | escriptor, professor d'universitat, crític literari, scholar of French literature (en) ![]() ![]() |
Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza Scuola Normale Superiore de Pisa Universitat de Catània ![]() |
Membre de | |
Professors | Pietro Paolo Trompeo ![]() |
Alumnes | Benedetta Craveri, Daria Galateria, Alberto Beretta Anguissola, Enrico Guaraldo i Fabrizio Cruciani ![]() |
Premis | |
![]() |
Obres
modifica- Il cortegiano francese (1943)
- Studi (1947)
- Il paradiso della ragione (1960)
- La scuola dei sentimenti (1963)
- Vita, avventure e morte di Don Giovanni (1966)
- I fantasmi dell'opera (1971)
- La caduta della luna (1973), sobre Luigi Pirandello
- L'angelo della notte (1979), sobre Proust
Referències
modifica- ↑ «Giovanni Macchia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.