Obre el menú principal

Giulio Aleni (Brescia 1582 - Yanping 1649) jesuïta italià, matemàtic i geògraf, missioner que va desenvolupar una important tasca apostòlica i científica a la Xina durant els darrers anys de la dinastia Ming.

Infotaula de personaGiulio Aleni
Alenio1.jpg
Biografia
Naixement 1582
Brescia
Mort 3 agost 1649 (66/67 anys)
Fuzhou
Religió Catolicisme
Formació Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Astrònom, religiós cristià, missioner i historiador
Orde religiós Companyia de Jesús
Modifica les dades a Wikidata

→→BiografiaModifica

Va néixer el 1582 a Brescia - República de Venècia (actualment Itàlia) en una família procedent de Leno. Va ingressar al noviciat de la Companyia de Jesús el 10 de novembre de 1600. Posteriorment va anar a Parma a estudiar filosofia (1602), a Bolonya (1605) on va tenir com a professors a dos importants matemàtics, Giovanni Antonio Magini [1] i Giuseppe Biancani,[2] després al Collegio Romano de Roma va completar els estudis teològics (1607) a on també va ser alumne del matemàtic i astrònom alemany Chistopher Clavius.[3]

Va morir el 10 de juny de 1649 a Yanping, província de Fujian a la Xina[4] El seu taüt va ser traslladat a Fuzhou on va ser enterrat en un turó que més tard es va convertir en el cementiri dels catòlics d'aquella ciutat.[3]

En la seva estada a la Xina va adoptar els costums i vestimenta xinesos i va utilitzar el nom de Ai Ru-lue (艾儒略).[3] En el seu moment va ser anomenat com el "Confuci d'Occident".

Activitat apostòlicaModifica

Va arribar a la Xina el 1611 poc després de la mort de Matteo Ricci, durant el regnat de l’emperador Wanli  de la dinastia Ming.[1] Inicialment va estar a Macau on va fer de professor de matemàtiquesi[5] i on va fer observacions sobre l'eclipsi de lluna,[2] fins que el 1613 va poder entrar a Pequín i Xangai.[2]

A partir de l’any 1625 la seva activitat apostòlica es va centrar en la província de Fujian, on va mantenir bones relacions amb els lletrats i els funcionaris amb qui discutia de matemàtiques, astronomia, física. geografia, psicologia i filosofia.[1]A Fujian va fundar 20 centres catòlics i va fer entre 800 i 900 baptismes anuals.[2]

Alguns autors consideren que Aleni va ser sens dubte el jesuïta que millor va realitzar amb èxit una síntesi d'un apostolat entre l'acció directe i el diàleg amb els lletrats xinesos.[6]

Motivat pel conflicte de la controvèrsia dels ritus el 1638 va haver de exiliar-se i no va poder tornar a la Xina fins al 1639.[2]

Durant el període 1633-1636 l'Església a la Xina havia crescut considerablement amb uns 38000 conversos, dels quals hi havia 120 membres de la família imperial. El 1640 l'extensió de la missió jesuïta i el deteriorament de la situació política va provocar que Roma dividís en dues la província eclesial; la part del sud va ser dirigida pel portuguès Francisco Furtado i la del nord per Giulio Aleni.[6]

Després de la caiguda de la dinastia Ming i l'inici de la dinastia Qing, Aleni es va quedar a viure al sud i va adoptar una postura propera als pretendents al tro de l'antiga dinastia, posició contraria a la resta dels jesuïtes de Pequín.[6]

 
Mapa Wanguo Quantu d'Aleni 1623

Activitat científica i culturalModifica

Aleni tenia coneixements molt amplis de la llengua xinesa, fet que li va permetre escriure més de 25 obres en xinès tant de contingut espiritual i filosòfic, com de temes científics europeus, i va ser el primer europeu en escriure un tractat sobre geografia universal en xinès.[3] D'alguna forma va contribuir a la traducció i difusió de les obres de Tycho Brahe i de Christen Sørensen Longomontanus, amb presència en els tractats de geometria i astronomia, que Aleni va exposar de forma verbal: "koushu 口述" i que posteriorment van ser escrits per un lletrat xinès "bishou 筆受".[7]

També va escriure una "Vida i Passió de Nostra Senyor Jesucrist- Tianzhu Jiangsheng Chuxiang Jingjie-" amb il·lustracions i gravats fets per gravadors xinesos a partir de l'obra del jesuïta Jeroni Nadal "Evangelicae historiae imagines" del 1593. Aquests gravats representen la primera síntesi coneguda entre l'art europeu del Renaixement i els conceptes estètics xinesos.[6]

Com a geògraf va ser un dels jesuïtes que va produir mapes del món nous. El 1623 va seguir el de Matteo Ricci, mantenint fins i tot la imatge distorsionada del món mediterrani (Wanguo Quantu).[8]

Obres destacadesModifica

Aleni va escriure una gran quantitat d'obres de diferents matèries, tant de temàtica científica com religiosa i filosòfica.[9]

  • 1623: Zhifang waiji 職 方 外 纪 (Geografia dels països estrangers)
  • 1623: Xixuefan 西 學 凡 (Ciència Occidental)
  • 1627: Sanshan lunxue ji 三 山 論 學 记 (Doctrina de les Tres Muntanyes)
  • 1628: Wanwu zhenyuan 万物 真 原 (El veritable origen de les coses)
  • 1629: Misa Jiyilüe (el sacrifici de la Missa)
  • 1630: Daxi Xitai Li Xainsheng Xingji (Biografia de Matteo Ricci)
  • 1631: Jihe Yaofa (Principis de Geometria)
  • 1635: Tianzhu jiangsheng chuxiang jingjie (Vida del Nostra Senyor Jesucrist Salvador dels homes)
  • 1637: Xifang dawen 西 方 答 問 (Preguntes i respostes sobre Occident)
  • 1641: Shengti Yaoli (tractat d'Eucaristia)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Lazzarotto, Angelo. «Sulle trace di mendicate di p. Giulio Aleni,SJ.» (en italià). [Consulta: juny 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Pirri, Pietro. «Alenis, giulio» (en italià). Dizionario Biografico degli italiani. Volume 2, 1969. [Consulta: juny 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Giulio Aleni» (en anglès). [Consulta: juny 2018].
  4. Dehergne SJ, Joseph «Répertoire des jéuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
  5. Collani, Claudia. «Biography of Giulio Aleni SJ, China missionary» (en anglès). Encyclopedia.stochastikon.com. [Consulta: juny 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Vermander, Benoît. Les jésuites et la Chine (en francès). Bruxelles: Lessius, 2012, p. 44-45. ISBN 978-2-87299-225-6. 
  7. Jami, Catherine «Les traductions de traités scientifiques européens en Chine au XVIIè siècle: enjeux des langues et des disciplines» (en francès). Cahiers de l'Institut d'histoire de la Révolution française. IHMC, 2018. ISSN: 2105-2557 [Consulta: agost 2018].
  8. Lu, Huizhong; Cretti, Gianfranco «Una nova accurata ricerca sul planisferio di Giulio aleni» (en italià). Quaderni del Centro Giulio aleni, nº 5, 2018.
  9. Troia, Paolo de. «Le Opere di Giulio Aleni in cinese» (en italià). Cività Bresciana. Studi i ricerche. Università de la Sapienza. Roma. [Consulta: juny 2018].