Giuseppe Bagnera
Giuseppe Bagnera (Bagheria, 14 de novembre de 1865 - Roma, 12 de maig de 1927) va ser un matemàtic italià.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1865 Bagheria (Sicília) |
| Mort | 12 maig 1927 (61 anys) Roma |
| Formació | Universitat de Palerm (–1890) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza (1921–1927) Universitat de Palerm (1909–1921) Universitat de Messina (1901–1909) |
| Membre de | |
| Professors | Francesco Gerbaldi i Giovanni Guccia |
| Alumnes | Pia Nalli |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Pia Nalli |
| Família | |
| Pares | Giuseppe Bagnera i Dorotea Lucchese |
| Premis | |
| |
Vida i obra
modificaBagnera va quedar orfe de menut, però malgrat els problemes econòmics familiars,[1] es va graduar en enginyeria a la universitat de Palerm el 1890. Cinc anys més tard va obtenir el grau en matemàtiques a la mateixa universitat,e nla qual va ser deixeble de Francesco Gerbaldi[2] i de Giovanni Guccia.[3]
El 1897 va ser nomenat professor de matemàtiques de l'institut de secundària Maria Adelaide de Palerm.[1] El 1899 va obtenir l'habilitació docent universitària i el 1901 va ser nomenat professor de la universitat de Messina. El 1909, coincidint amb el terrible terratrèmol que va assolar Messina i la seva pròpia casa el desembre de 1908,[4] va passar a la universitat de Palerm i, finalment, el 1921 va ser nomenat professor de la Universitat de Roma La Sapienza, ciutat en què va morir sis anys després.[2]
Bagnera va ser un dels algebristes italians més notables del seu temps, fent importants contribucions a la teoria dels grups finits.[5] Bagnera és recordat per les varietats de Bagnera-De Franchis, que són superfícies hiperel·líptiques no abelianes.[6] Durant els anys 1906 a 1909, Bagnera i Michele de Franchis van treballar conjuntament per establir la classificació completa de les superfícies hiperel·líptiques, treball pel que van rebre el Premi Bordin i superant així el treball de Federigo Enriques i Francesco Severi que també havia rebut el mateix premi tres anys abans.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Virgopia, 1963, p. Dizionario.
- ↑ 2,0 2,1 Martini, 2004, p. 302.
- ↑ Bongiorno i Curbera, 2018, p. 223.
- ↑ Brigaglia, 2016, p. 114.
- ↑ Martini, 2004, p. 306.
- ↑ Catanese, 2019, p. 2.
- ↑ Brigaglia, 2016, p. 112-115.
Bibliografia
modifica- Bongiorno, Benedetto; Curbera, Guillermo P. Giovanni Battista Guccia: Pioneer of International Cooperation in Mathematics (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-78666-7.
- Brigaglia, Aldo. «Picard and the Italian Mathematicians: The History of Three Prix Bordin». A: Frédéric Brechenmacher, Guillaume Jouve, Laurent Mazliak, Rossana Tazzioli (eds.). Images of Italian Mathematics in France: The Latin Sisters, from Risorgimento to Fascism (en anglès). Springer, 2016, p. 93-126. ISBN 978-3-319-40080-8.
- Catanese, Fabrizio «Cyclic Symmetry on Complex Tori and Bagnera-De Franchis Manifolds» (en anglès). arXiv, 2019, pàg. 1-23.
- Martini, Laura «Algebraic research schools in Italy at the turn of the twentieth century: the cases of Rome, Palermo, and Pisa» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 31, Num. 3, 2004, pàg. 296-309. DOI: 10.1016/j.hm.2003.09.004. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giuseppe Bagnera» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Virgopia, Nicola. «BAGNERA, Giuseppe». Dizionario Biografico degli Italiani, 1963. [Consulta: 10 març 2019].