Giuseppe Ferrara
Giuseppe Ferrara (Castelfiorentino, 15 de juliol de 1932 - Roma, 25 de juny de 2016) va ser un director de cinema i guionista italià.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1932 Castelfiorentino (Itàlia) |
| Mort | 25 juny 2016 (83 anys) Roma |
| Causa de mort | pneumònia |
| Formació | Università degli Studi di Firenze |
| Activitat | |
| Camp de treball | Direcció, guionatge cinematogràfic, interpretació i crítica de cinema |
| Ocupació | director de cinema, guionista de cinema, actor, escriptor, guionista, productor de cinema, crític de cinema |
| Descrit per la font | Obálky knih,  |
     | |
Biografia
modificaNascut a Castelfiorentino, prop de Florència, va fundar una escola de cinema en la qual es va proposar analitzar críticament el neorealisme italià; des de llavors va mostrar un caràcter "nou" en les seves pel·lícules, sovint considerades com a "subversives".
Es va graduar per la Universitat de Florència, amb una tesi sobre el "Nou cinema italià"; a continuació, es va traslladar a Roma per a assistir a un curs de direcció al Centre Experimental de Cinematografia en 1959, però a penes se les va arreglar per a trobar oportunitats interessants, ja que a més de les seves més transparents opinions polítiques. Va continuar, malgrat moltes dificultats i obstacles, especialment relacionades amb les finances i de la producció, de les seves activitats com un documental i curt del cineasta.
Després de realitzar diversos documentals en la dècada de 1960, va començar a fer cinema de ficció a mitjan dècada de 1970. La seva pel·lícula més famosa va ser Il caso Moro (1986), que va ser guardonat amb l'Os de Plata a la millor interpretació masculina per a Gian Maria Volonté al 37è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2] SLa seva pel·lícula de 1995 Secret d'Estat, es va inscriure al 19è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[3]
Va ensenyar "Ciència i Tecnologia de producció Artística" a la Universitat de Perusa. Ferrara va morir d'una aturada cardíaca el 25 de juny de 2016, uns dies abans del seu 84 aniversari.[4]
Filmografia
modificaCinema
modifica- Il sasso in bocca (1969)
- Faccia di spia (1975)
- Panagulis vive (1980)
- Cento giorni a Palermo (1984)
- Il caso Moro (1986)
- Contra-diction - Il caso Nicaragua (1988)
- Narcos (1992)
- Giovanni Falcone (1993)
- Segreto di stato (1995)
- I banchieri di Dio (2002)
- Guido che sfidò le Brigate Rosse (2007)
- All Human Rights for All (2008) – episodi Art. 19
Televisió
modifica- Panagulis vive (1980) - minisèrie TV
- Donne di mafia (2001) - minisèrie TV
Curtmetratges i documentals
modifica- Bambini nell'acquedotto (1960) – Curtmetratge
- Inchiesta a Perdasdefogu (1961) – Curtmetratge
- Brigata partigiana (1962) – Curtmetratge documental amb comentaris de Ferruccio Parri
- I misteri di Roma (1963) – Documental
- Tramonto della mezzadria (1965) - Documental, amb la col·laboració de Sergio Micheli
- Resistere a Roma (1966) - Curtmetratge documental
- Una città malata (1973) - Documental
- La città del malessere (1973) - Curtmetratge
- P2 story (1985) - Documental
- I ragazzi del Vesuvio (2010) - Documental
Referències
modifica- ↑ Adnkronos. «"Ha dedicato la vita a capire l'Italia", Raggi ricorda Giuseppe Ferrara», 17-12-2020.
- ↑ «Berlinale: 1987 Prize Winners». Arxivat de l'original el 19 de març de 2015. [Consulta: 27 febrer 2011].
- ↑ «19th Moscow International Film Festival (1995)». Arxivat de l'original el 22 de març de 2013. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ repubblica.it. «È morto Giuseppe Ferrara, regista dell'impegno civile», 26 giugno 2016. Arxivat de l'original el 2021-11-28. [Consulta: 22 maig 2023].