Gizeh

(S'ha redirigit des de: Giza)

Gizeh —en àrab الجيزة, al-Jīza, pronunciat localment Guiza— és una ciutat d'Egipte, a l'oest del Caire. És capital de la governació de Gizeh. La ciutat, amb els seus suburbis, té més de cinc milions d'habitants i, de fet, està unida al Caire.

Infotaula de geografia políticaGizeh
Governadorat de Gizeh.png
Giza Traffic.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 29° 59′ 13″ N, 31° 12′ 42″ E / 29.987°N,31.2118°E / 29.987; 31.2118
EstatEgipte
Governaciógovernació de Gizeh Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total3.021.542 (2006) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.912,67 hab/km²
Geografia
Superfície1.579.750.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal(+20) 2 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webgiza.gov.eg… Modifica el valor a Wikidata

Coord.: 30° 01′ N, 31° 13′ E / 30.017°N,31.217°E / 30.017; 31.217

Mapa de la zona.

La governació és molt gran, ja que s'estén cap al desert al sud-oest. La superfície és de 85.153 km² i la seua població és de 2.221.868 habitants (2006).[1]

Les piràmides i necròpolis de GizehModifica

Article principal: Necròpolis de Gizeh

Amb el nom de Gizeh o Giza, es coneix la zona on fa uns 4.600 anys es van construir les tres grans piràmides de la dinastia IV. Gizeh forma part de la gran necròpoli de Memfis, que s'estenia al llarg de més de 40 quilòmetres i era coneguda durant l'Imperi Antic amb el nom genèric d'Hernecher (la 'Necròpoli') o Imentet ('Occident'). Cadascuna de les tres grans piràmides tenia el seu propi nom, que designava també el cementiri que les envoltava. L'horitzó de Kheops, Khefren és gran i Micerí és diví. Durant el regnat de Kheops, va ser quan l'altiplà de Gizeh arribà a la seua gran rellevància.

Existeixen altres tipus de sepultures a Gizeh, com mastabes i hipogeus, destinades a membres de la família regnant, alts dignataris o sacerdots.

Les piràmides que envoltaven les restes dels faraons formaven part d'amplis complexos funeraris, inclosos temples i altres tombes, entre aquestes, piràmides menors. A l'est de la piràmide de Keops, es van construir les denominades piràmides de les reines, que són tres petites piràmides de gairebé 50 metres de costat i 30 d'alçada, per a servir de tomba a la seua mare Hetepheres i a les seues dones Merytites i Henutsen. L'any 1992, es va descobrir una altra piràmide situada al sud-est de la gran piràmide, amb base quadrada de 23 metres de costat i poc més de 12 metres d'alçada, amb tan sols les restes de les tres primeres fileres de pedra. Ubicació: 29° 58′ 33″ N 31° 07′ 49″ E

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica