Glacera Fedtxenko

glacera en la serralada Yazgulyam a les muntanyes del Pamir

La Glacera Fedtxenko (rus: Ледник Федченко) és una enorme glacera de la serralada Yazgulyam a les muntanyes del Pamir. Es troba a la part nord-central de la província Gorno-Badakhxan del Tadjikistan. La glacera és llarga i estreta, actualment estenent-se sobre 77 km i cobrint més de 700 km quadrats de superfície. És la glacera més llarga del món fora de les regions polars.[1] El gruix màxim de la glacera és de 1,000 metres, i el volum de la Fedtxenko i les seves dotzenes d'afluents és de 144 quilòmetres cúbics—representant per exemple una tercera del volum del Llac Erie.

Plantilla:Infotaula indretGlacera Fedtxenko
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusglacera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGorno-Badakhxan (Tadjikistan) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 46′ 01″ N, 72° 16′ 59″ E / 38.767°N,72.283°E / 38.767; 72.283
SerraladaAkademiya Nauk Range (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria i ubicació

modifica

La glacera segueix generalment la direcció nord a l'est del pic Garmo (6,595 m). La glacera comença a un alçada de 6,200 m sobre el nivell del mar, i acaba al riu Balandkiik prop de la frontera amb Kirguizstan a un alçada de 2,909 m. Les seves aigües alimenten els rius Muksu, Surkhob, Wakhsh, i Amudarià que desemboquen al Mar d'Aral.

A l'oest de la glacera es troba la serralada Acadèmia de Ciències, Mont Garmo, Pic Ismail Samani, Pic Korjenévskaia i les fonts dels rius Vanj i Yazgulyam. Al seu sud es troba el Pic Independència, a l'est el Pic Gorbundov (6,025 m), i al nord l'Altyn Mazar.

Descoberta

modifica

La glacera fou descoberta el 1878 però no fou plenament explorada fins a l'arribada el 1928 d'una expedició alemano-soviètica sota Willi Rickmer Rickmers. Rep el nom de l'explorador rus Alexei Pavlovitx Fedtxenko (que no va descobrir la glacera, però). El 1910-1913 la glacera es va expandir 800–1000 m, blocant l'any següent el riu Balyandlik cap amunt. Es va enretirar en el període 1928-1960, aturant-se la rebuda d'aigua del Kosinenko, Ulugbeck, Alert i molts d'altres.[2]

  1. Al Karakoram, la glacera Siachen té 76 km, la glacera Biafo 67 km, i la glacera de Baltoro 63 km. La Bruggen o la glacera de Pio XI al sud de Xile té 66 km de longitud. La glacera del sud d'Inyltxek al Kirguizstan té 60,5 km de longitud. Les mesures provenen d'imatges recents, generalment amb cartografia topogràfica russa a escala 1: 200.000 com a referència, així com el mapa d'esbossos orogràfics de 1990: Karakoram: Fulls 1 i 2, Fundació Suïssa per a la Recerca Alpina, Zuric.
  2. «Field research of glaciers and glacial lakes located in Karatag, Vakhsh and Zeravshan river basin.». Meteo. [Consulta: 13 maig 2012].[Enllaç no actiu]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
 
Glacera Fedtxenko, Imatge del satèl·lit Landsat 7, 2008-08-22
 
Glacera Fedtxenko el 1982. Foto presa per Jaan Künnap durant l'expedició Tartu Ülikool 350.