Gladiador Borghese

Gladiador Borghese és la denominació historiogràfica d'una escultura de marbre de grandària natural d'estil hel·lenístic que representa un lluitador, tallada a Efes al s. I ae.[1] La signà Agàsies d'Efes.

Infotaula d'obra artísticaGladiador Borghese
Borghese Gladiator, Louvre Museum, Paris 2 October 2014.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusestàtua Modifica el valor a Wikidata
CreadorAgàsies d'Efes;
braç, sexe, orella humana: Nicolas Cordier Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 100 aC
Data de descobriment o invenciódècada del 1610 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentNettuno Modifica el valor a Wikidata
Gènerenu Modifica el valor a Wikidata
Movimentescultura hel·lenística Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Departament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre
Col·lecció Borghese Modifica el valor a Wikidata
Història
DataEsdeveniment significatiu
1611 conservació i restauracióbraç, sexe, orella humana Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariMR 224 Modifica el valor a Wikidata

RecuperacióModifica

La trobaren a Nettuno l'any 1611 i entrà a formar part de la Col·lecció Borghese de Roma, a la Vil·la Borghese. Camillo Borghese la vengué a Napoleó al 1807, i la traslladaren a París quan compraren la Col·lecció Borghese per als fons del Museu del Louvre, on es troba actualment.[2]

Al s. XVII es feu una restauració errònia de l'estàtua, ja que es pensava que representava un gladiador. Es considerava una de les obres més admirades de l'antiguitat, i proporcionava als escultors un cànon de dimensions. Se'n tragué un motle buidat en bronze per a Carles I d'Anglaterra (ara al castell de Windsor), i una altra còpia de Hubert Le Sueu la instal·là Isaac de Caus[3] com a element central del parterre de Wilton House; aquesta reproducció la cedí a Robert Walpole el 8é comte de Pembroke i és el centre del pati d'entrada de Houghton House (realitzat per l'arquitecte William Kent a Norfolk). Altres còpies se'n poden trobar a Petworth House i al Green Court de Knole.

En la pinturaModifica

  • Com que havia vist l'escultura en els seus viatges per Itàlia, Rubens la inclogué en una de les escenes del cercle al·legòric per a Maria de Mèdici al Palau del Luxemburg (1621–1630).[4]
  • En el quadre de John Singleton Copley, Watson i el tauró, la figura en l'aigua, Brook Watson, s'inspira en la postura de l'estàtua.
  • Tot i que no pertanyia a la Col·lecció Nacional Francesa, era conegut El gladiador, quan Menageot l'inclogué en el fons de la seva Mort de Leonardo da Vinci als braços de Francesc I l'any 1781. El pintor degué veure'l a la Vil·la Borghese durant la seua estada en l'Acadèmia de França a Roma en el període del 1769 al 1774). Aquesta inclusió suposa un anacronisme, perquè Leonardo va morir l'any 1519, noranta anys abans que l'estàtua fos descoberta.
  • En el quadre El primer eslògan (1924) del pintor rus Nikolai Borisovich Terpsikhorov, apareix una còpia de l'estàtua vista des de l'angle esquerre, al costat d'una altra de la Venus de Milo.

NotesModifica

  1. Alçada 1,99 m.
  2. Inventaire MR 224 (n.º usuel Ma 527)
  3. Isaac de Caus (1590 - 1648) fou un paisatgista i arquitecte francés. Es traslladà a Anglaterra per continuar el treball que el seu germà Salomon de Caus havia abandonat. És notori el seu treball en Wilton House i en Lincoln's Inn.
  4. Entrada del catàleg del Louvre.

ReferènciesModifica

  • Catàleg del Louvre.
  • Dues còpies del Louvre: ací.
  • Francis Haskell i Nicholas Penny, 1981. Taste and the Antique: the Lure of Classical Sculpture, 1500-1900 (Yale University Press) Cat. no. 43, pp 221-24.
  • Còpia de Lestache.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gladiador Borghese