Gliglois

roman cortès

Gliglois és una novel·la relativament curta, escrita en francès antic (picard) i redactada en 2.942 versos octosil·làbs apariats, de la primera meitat del segle XIII i d'autor desconegut. Forma part de l'anomenada matèria de Bretanya, relacionada amb la cort del Rei Artús. Aquesta obra, que es conservava en un únic manuscrit a la biblioteca de Torí, va ser completament destruïda per un incendi el 25 de gener de l'any 1904. La reconstrucció ha estat possible gràcies a l'estudi d'una transcripció feta per Wendelin Foerster i J. Müller a finals del segle xix, conservada a la Universitat Harvard, i als treballs de recerca posteriors de Charles H. Livingstone durant la primera meitat del segle XX. El manuscrit ha estat també restaurat.[1]

Infotaula de llibreGliglois
(fr) Le roman de Gliglois Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autoranònim Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès antic Modifica el valor a Wikidata
Publicaciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

L'obra està ambientada a la cort del Rei Artús; la trama està centrada plenament en el tema amorós i cortesà i no hi intervé element meravellós.

Gliglois, fill d'un noble alemany, és enviat pel seu pare a la cort del Rei Artús a fi de perfeccionar-se en les armes cavalleresques, on servirà com a escuder a les ordres del noble Gauvain (o Gawain, en la terminologia anglesa). Tots dos es troben immersos en una lluita per aconseguir l'amor de Beauté, donzella de Ginebra i hereva de la casa de Landemore. Després de diverses vicissituds, i particularment després de la seva participació victoriosa en un torneig, Gliglois aconsegueix els seus propòsits. La dama de Landemore l'accepta com a espòs i el Rei Artús l'anomena cavaller de la Taula Rodona. El poema conclou amb una lliçó moralista, destacant com l'amor fidel i perseverant obté la seva recompensa.

ReferènciesModifica

  1. Vegeu la descripció del manuscrit a ARLIMA

BibliografiaModifica

  • CHÊNERIE, Marie-Luce (ed.), Le roman de Gliglois. Paris: Honoré Champion éditeur, 2003. ISBN 2-7453-0707-X.
  • LEMAIRE, Jean-Charles (ed.), Le roman de Gliglois, récit arthurien du XIIIe siècle. Liège, Éditions de l'Université de Liège, 2005 (amb traducció al francès modern).

Enllaços externsModifica