Globus meteorològic

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" data-file-width="600" data-file-height="600">

Un globus/baló^[1] meteorològic, globus/baló sonda o globus científic^[2] és un globus (específicament un tipus de globus per a altes altituds) que porta instruments meteorològics que permeten de conèixer dades com la pressió atmosfèrica, temperatura, humitat i velocitat del vent amb una radiosonda. Per a obtenir les dades del vent poden ser rastrejats per radar, recerca direccional o amb un sistema de posicionament global (GPS).

Globus meteorològic Rawinsonde just després del llançament.

Materials i equipModifica

El globus porta el gas d'enlairament, i la seva làmina pot estar fabricada de làtex altament flexible^[3] o de polietilè.^[2] La radiosonda és la unitat instrumental que hi penja, al final d'una corda. Hi ha radiosondes que poden detectar el contingut d'ozó.

Normalment el globus s'omple d'hidrogen però pot ser substituït per l'heli. La taxa d'ascens es pot controlar per la quantitat de gas amb què el globus s'omple. Poden arribar a altituds de 40 km (25 milles) o més, però l'altitud total està limitada pel descens de la pressió atmosfèrica que es produeix amb l'increment de l'altitud cosa que fa que el globus acabi desintegrant-se. A més alçada es fan servir coets meteorològics i després satèl·lits.

Entre els principals fabricants d'aquests tipus de globus hi ha empreses de la Xina, el Japó, l'Índia i els Estats Units.

Sovint s'han citat els globus meteorològics com a OVNIs. L'expressió "globus sonda" s'utilitza de manera figurada especialment en termes de l'estratègia política.

Llançament localització i usosModifica

Globus d'hidrogen a Cambridge Bay Upper Air station, Nunavut, Canadà

Es fan llançaments a tot el món per a poder diagnosticar les condicions atmosfèriques actuals i fer-ne prediccions. Hi ha unes 800^[4] localitzacions al món que fan habitualment aquestes anàlisis, dues vegades al dia, usualment a les 00:00 hores UTC i a les12:00 UTC. En alguns casos calen dades addicionals. Es fan per a utilitats militars i civils. En principi les dades es comparteixen entre tots els països.

Del tipus especialitzat se'n fan per l'aviació, l'estudi de la contaminació i la recerca científica.

ReferènciesModifica

↑ «Cerca: Baló». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 8 juny 2020].
↑ ^2,0 ^2,1 «Scientific Balloons» (en anglès). NASA. [Consulta: 8 juny 2020].
↑ «Sources for Latex Balloons» (en anglès). Honolulu NWS and Central Pacific Hurricane Center University of Hawaii Meteorology. Arxivat de l'original el 2014-02-24. [Consulta: 9 juny 2020].
↑ «NWS factsheet». Arxivat de l'original el 2016-02-20. [Consulta: 2 juliol 2010].