Globus meteorològic
Un globus/baló[1] meteorològic, globus/baló sonda o globus científic[2] és un globus (específicament un tipus de globus per a altes altituds) que porta instruments meteorològics que permeten de conèixer dades com la pressió atmosfèrica, temperatura, humitat i velocitat del vent amb una radiosonda. Per a obtenir les dades del vent poden ser rastrejats per radar, recerca direccional o amb un sistema de posicionament global (GPS).

Materials i equipModifica
El globus porta el gas d'enlairament, i la seva làmina pot estar fabricada de làtex altament flexible[3] o de polietilè.[2] La radiosonda és la unitat instrumental que hi penja, al final d'una corda. Hi ha radiosondes que poden detectar el contingut d'ozó.
Normalment el globus s'omple d'hidrogen però pot ser substituït per l'heli. La taxa d'ascens es pot controlar per la quantitat de gas amb què el globus s'omple. Poden arribar a altituds de 40 km (25 milles) o més, però l'altitud total està limitada pel descens de la pressió atmosfèrica que es produeix amb l'increment de l'altitud cosa que fa que el globus acabi desintegrant-se. A més alçada es fan servir coets meteorològics i després satèl·lits.
Entre els principals fabricants d'aquests tipus de globus hi ha empreses de la Xina, el Japó, l'Índia i els Estats Units.
Sovint s'han citat els globus meteorològics com a OVNIs. L'expressió "globus sonda" s'utilitza de manera figurada especialment en termes de l'estratègia política.
Llançament localització i usosModifica
Es fan llançaments a tot el món per a poder diagnosticar les condicions atmosfèriques actuals i fer-ne prediccions. Hi ha unes 800[4] localitzacions al món que fan habitualment aquestes anàlisis, dues vegades al dia, usualment a les 00:00 hores UTC i a les12:00 UTC. En alguns casos calen dades addicionals. Es fan per a utilitats militars i civils. En principi les dades es comparteixen entre tots els països.
Del tipus especialitzat se'n fan per l'aviació, l'estudi de la contaminació i la recerca científica.
ReferènciesModifica
- ↑ «Cerca: Baló». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Scientific Balloons» (en anglès). NASA. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Sources for Latex Balloons» (en anglès). Honolulu NWS and Central Pacific Hurricane Center University of Hawaii Meteorology. Arxivat de l'original el 2014-02-24. [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «NWS factsheet». Arxivat de l'original el 2016-02-20. [Consulta: 2 juliol 2010].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Atmospheric Soundings for Canada and the United States – Universitat de Wyoming
- Balloon Lift With Lighter Than Air Gases Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. – Universitat de Hawaii
- Examples of Launches of Instrumented Balloons in Storms – NSSL
- Federal Meteorological Handbook No. 3 – Rawinsonde and Pibal Observations Arxivat 2013-12-22 a Wayback Machine.
- Kites and Balloons Arxivat 2007-07-04 a Wayback Machine. – NOAA Photo Library
- NASA Balloon Program Office – Wallops Flight Facility, Virginia
- National Science Digital Library: Weather Balloons Arxivat 2004-04-04 a Wayback Machine. – Lesson plan for middle school
- Pilot Balloon Observation Theodolites – Martin Brenner, CSULB
- StratoCat – Historical recompilation project on the use of stratospheric balloons in the scientific research, the military field and the aerospace activity
- WMO spreadsheet of all Upper Air stations around the world (revised location September 2008)
- www.justinhamel.com)