Els glomeromicots (Glomeromycota), són una de les 7 divisions en què es classifiquen els fongs actualment.[3] Antigament, els glomeromicots formaven l'ordre dels glomals (Glomales, en anglès) classificat tradicionalment dins dels zigomicots (Zygomycota), però en les últimes dècades ha passat a considerar-se una divisió independent i molt antiga dels fongs. Els estudis sobre el seu ADN indiquen que els seus parents actuals més propers són les divisions Basidiomycota i Ascomycota, dels quals es van separar fa 600-620 milions d'anys, abans que els basidiomicots i els ascomicots se separessin entre si. La seva presència en terra està testimoniada en el registre fòssil des de fa almenys 460 milions d'anys, durant el període Ordovicià.

Infotaula d'ésser viuGlomeromicots
Glomeromycota Modifica el valor a Wikidata

Gigaspora margarita associat amb el Lotus corniculatus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
SubregneEomycota
DivisióGlomeromycota Modifica el valor a Wikidata
C.Walker & A.Schuessler (2001)[1][2]
Ordres

Els glomeromicots es caracteritzen per mancar de qualsevol tipus de reproducció sexual i ser simbionts obligats de plantes terrestres. Amb aquestes formen les micorrizes arbusculars —també anomenades endomicorrizes—, un tipus d'associació micorrizògena que es caracteritza per l'entrada de les hifes del fong a l'interior de les cèl·lules de l'arrel de la planta hoste, on formen vesícules alimentàries i formacions conegudes com a arbuscle, que es ramifiquen dicotòmicament. Traces d'aquestes estructures s'observen ja en els fòssils de les primeres plantes terrestres, fa 400 milions d'anys, de manera que es pot assegurar que aquesta associació va existir des del moment en què aquestes van evolucionar a partir de les algues verdes, i que va ser un element imprescindible en el procés de colonització del medi terrestre, abans que evolucionaren unes arrels veritablement capaces de prendre els nutrients del sòl.

En l'actualitat, comprenen 150 espècies classificades en 10 gèneres. Antigament, les classificacions es feien exclusivament en funció de la morfologia de les seves espores, a les quals actualment s'han afegit les seqüenciacions d'àcids nucleics. A més de la seva existència obligada com a simbionts, els Glomeromycota es diferencien d'altres fongs en les dimensions de les espores (cadascuna amb diversos nuclis) i les seves hifes no septades.

La divisió inclou una sola classe, els glomeromicets (o Glomeromycetes), i quatre ordres.[4]

Glomeromycota



 Diversisporales



 Glomerales




 Archaeosporales




 Paraglomerales



Referències modifica

  1. Schüßler, A.; etal «A new fungal phylum, the Glomeromycota: phylogeny and evolution.». Mycol. Res., 105, 12, desembre 2001, pàg. 1413–1421. DOI: 10.1017/S0953756201005196.
  2. Cavalier-Smith, T. «A revised six-kingdom system of Life». Biol. Rev. Camb. Philos. Soc., 73, 1998, pàg. 246. (as "Glomomycetes")
  3. Hibbett, David S.; Binder, Manfred; Bischoff, Joseph F.; Blackwell, Meredith; Cannon, Paul F. «A higher-level phylogenetic classification of the Fungi». Mycological Research, 111, 5, 01-05-2007, pàg. 509–547. DOI: 10.1016/j.mycres.2007.03.004.
  4. Redecker, Dirk; Schüßler, Arthur; Stockinger, Herbert; Stürmer, Sidney L.; Morton, Joseph B. «An evidence-based consensus for the classification of arbuscular mycorrhizal fungi (Glomeromycota)» (en anglès). Mycorrhiza, 23, 7, 05-04-2013, pàg. 515–531. DOI: 10.1007/s00572-013-0486-y. ISSN: 0940-6360.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glomeromicots