Glosses de Reichenau

El Glosarium biblicum codicis augiensis LVIII, més conegut amb el nom de Glosses de Reichenau pel nom de l'abadia on es conservà el manuscrit, és un dels glossaris medievals més importants per al coneixement del llatí del segle viii. Constitueix, a més, un indicador de les tendències romàniques, sobretot de l'idioma francès.

Infotaula documentGlosses de Reichenau
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
UbicacióBaden State Library (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El nom d'Augiensis prové d'Augia Magna o Augia Dives, nom llatí de Reichenau, illa del Llac de Constança (Bodensee, en alemany).

El manuscrit més antic data del segle VIII i fou redactat a l'Abadia de Corbie (Corbia), a Picardia; però únicament es conserva una còpia de segon grau a la Biblioteca de Karlsruhe, a Alemanya (Badische Landesbibliothek, Aug. perg. 248). El text estigué guardat molt de temps a l'abadia benedictina de Reichenau, la qual fou fundada per Sant Fermí en el 724 i esdevingué, durant l'època carolíngia, un important centre de cultura, com tants d'altres monestirs benedictins.

Les Glosses de Reichenau foren descobertes per A. Holtzmann el 1863 i publicades per Friedrich Diez el 1865.

Divisió del glossariModifica

Les Glosses de Reichenau són unes 5000 (concretament 4.877) anotacions als marges que figuren en un manuscrit del segle viii, les quals pretenen aclarir, mitjançant perífrasis o paraules més habituals, les expressions de la Bíblia Vulgata que en el segle VIII ja eren inintel·ligibles per als monjos que l'havien de llegir.

El glossari disposa de clara divisió bipartida:

  • Glossarium Biblicum: És la part més antiga i glossa 3152 items de la Vulgata a partir del Gènesi. Aquesta secció s'estén fins a la meitat del segon llibre dels Macabeus. Llavors fa un bot sobtat als evangelis i als Fets dels apòstols, para retornar al punt d'interrupció en els Macabeus i continuar amb els llibres de Daniel, Jonàs, Jeremies i els Salms, amb els quals conclou.
  • Glossarium Alphabeticum: La segona part, més recent, exposa per orde alfabètic paraules i expressions bíbliques; a més, presenta vides de sants i altres escrits mitjançant un llenguatge quotidià, però culte.

Fonts del glossariModifica

Les Glosses de Reichenau deriven d'una gran quantitat de fonts. Entre les més importants estan les Etymologiae d'Isidor de Sevilla per mediació d'una altra compilació, l'Abavus Maior, que subministren 700 glosses, el Glossarium Ansileubi i escriptors tardans en llatí gàl·lic dels segles IV i V.

Característiques lingüístiques del glossariModifica

Si bé no es pot qualificar la llengua de les glosses com plenament romanç, és indubtable que el seu estudi poua en el coneixement de la formació de les llengües romàniques. Els autors de les Glosses de Reichenau empraren expressions llatines més comprensibles, que en molts casos foren les que triomfarien en aquestes novelles llengües, almenys en francès.

En aquest sentit, les principals característiques del lèxic de les glosses són les següents:

  • Quasi tot el lèxic és de procedència llatina.
  • La major part del lèxic estranger és d'origen franc.
  • També, però, hi ha termes de procedència celta i grega.

Exemples de canvis lingüístics en el glossariModifica

Reemplaçament lèxicModifica

  • FEMVR > coxa (català cuixa, francès cuisse, italià coscia, portuguès coxa, romanès coapsă)
  • ARENA > sabulo (català sauló, francès sablon, italià sabbione)
  • CANERE > cantare (català/espanyol/portuguès cantar, francès chanter, italià cantare, romanès cânta)
  • PULCHRA > bella (català/espanyol/italià bella, francès belle, portuguès bela, sard bedda)
  • IACERE > iactare (català jeure, espanyol echar, francès jeter, italià gettare, portuguès deitar, sard ghettare/bettare)
  • IECORE > ficato (català fetge, espanyol hígado, francès foie, italià fegato, portuguès fígado, romanès ficat, sard figadu)
  • FORUM > mercatu (català mercat, espanyol mercado, francès marché)
  • GALLIA > Francia

Canvis gramaticalsModifica

  • OPTIMOS > meliores (català millors, espanyol mejores, francès meilleurs, italià migliori, portuguès melhores)
  • SANIORE > plus sano (català més sa, espanyol más sano, francès plus sain, italià più sano)

Préstecs lèxics germànicsModifica

  • TVRBAS > fulcos "multitud" (francès antic folc, foulc, occità antic folc)
  • CEMENTARIIS > mationibus "canter" (francès maçon, occità antic matz) (< franc *makkio)
  • NON PERPERCIT > non sparniavit (francès épargner, italià risparmiare, sparagnare) (< franc *sparanian "estalviar")
  • GALEA > helme (català elm, espanyol yelmo, francès héaume, italià elmo) (< franc *helm)

Paraules que han canviat de significatModifica

  • IN ORE > in bucca (català/espanyol/portuguès boca, francès bouche, italià bocca)
  • ROSTRVM > beccus (català/francès bec, italià becco, portuguès bico)
  • ISSET > ambulasset (italià ambiasse, romanès umblase)
  • LIBEROS > infantes (català infants, espanyol medieval ifantes, francès enfants, italià fanti "soldats")
  • MILITES > servientes (francès serjants "soldats")
  • AGER > campus (català camp, espanyol/italià/portuguès campo, francès champ, romanès câmp)

BibliografiaModifica

  • Klein, Hans-Wilhelm (ed.), Die Reichenauer Glossen. Múnic: Hueber, 1968

Edicions antiguesModifica

  • Holtzmann, A., Die alten Glossare, Germania VIII (1863), p. 404 i ss.
  • Diez, F., Altromanische Glossare berichtigt und erklärt. Bonn, 1865
  • Foerster, Wendelin, Die Reichenauer Glossen, Zeitschrift für romanische Philologie XXXI (1907), p. 512 i ss.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica