Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC)

cònsol el 201 aC

Gneu Corneli Lèntul (llatí: Gnaeus Cornelius L. f. L. n. Lentulus) va ser un magistrat romà dels segles iii i ii aC. Era fill de Luci Corneli Lèntul Caudí, que va ser cònsol l'any 201 aC, i formava part de la família dels Cornelis Lèntuls, d'origen patrici.

Infotaula de personaGneu Corneli Lèntul
Biografia
NaixementAbans de 239 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort184 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Qüestor Campània
212 aC – 212 aC
Edil curul
205 aC – 205 aC
Cònsol romà
201 aC – 201 aC
Juntament amb: Publi Eli Petus
Triumvir ad colonos scribendos (es) Tradueix Narnia (en) Tradueix
199 aC – 199 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCorneli Lèntul Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGneu Corneli Lèntul
 ( valor desconegut)
Luci Corneli Lèntul Llop
 ( valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Corneli Lèntul Caudí Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Corneli Lèntul i Luci Corneli Lèntul Caudí Modifica el valor a Wikidata

Va ser qüestor l'any 212 aC, edil curul amb el seu germà Luci el 205 aC i cònsol el 201 aC. Desitjava ser destinat a la província d'Àfrica per acabar la Segona Guerra Púnica contra Cartago, però finalment el senat va donar aquesta glòria a Publi Corneli Escipió Africà, i Lèntul es va haver de conformar de dirigir la flota romana a la costa de Sicília amb ordres d'anar a Àfrica si calia. Escipió deia sovint que només amb el desig de Lèntul s'hauria d'haver pogut destruir Cartago.[1]

Més tard, el 199 aC va ser un dels magistrats extraordinaris (triumviri coloniae deducendae) per dirigir la fundació d'una colònia romana a Nàrnia.[2]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 729. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 732.