Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC)

Gneu Corneli Lèntul (llatí: Cnaeus Cornelius L. F. L. N. Lentulus) va ser un magistrat romà, probablement fill de Luci Corneli Lèntul Caudí, que va ser edil curul l'any 209 aC, segons indiquen les inicials del seu nom L. F. L. N., però el nom inèdit de Gneu i l'absència del cognom Caudí s'oposen a aquesta teoria.

Infotaula de personaGneu Corneli Lèntul
Biografia
NaixementAbans de 239 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort184 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
201 aC – 201 aC
Juntament amb: Publi Eli Petus
Edil romà
Qüestor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCorneli Lèntul Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGneu Corneli Lèntul II
 ( valor desconegut)
Luci Corneli Lèntul Llop
 ( valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Corneli Lèntul Caudí Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Corneli Lèntul III i Luci Corneli Lèntul Caudí Modifica el valor a Wikidata

Va ser qüestor l'any 212 aC, edil curul amb el seu germà Luci Corneli Lèntul el 204 aC i cònsol el 201 aC. Desitjava ser destinat a la província d'Àfrica per acabar la Segona Guerra Púnica contra Cartago, però aquesta gloria va ser donada pel senat a Publi Corneli Escipió Africà Major. Lèntul va dirigir la flota romana a la costa de Sicília amb ordres d'anar a Àfrica si calia. Escipió deia sovint que només amb el desig de Lèntul s'hauria d'haver pogut destruir Cartago.

Després va ser procònsol a la Hispània Citerior el 199 aC i a la tornada va rebre una ovació pels seus serveis.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 729.