Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí

Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí (en llatí: Cnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà. Era fill de Publi Corneli Lèntul Marcel·lí. Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Lèntul.[1]

Infotaula de personaGneu Corneli Lèntul Marcel·lí
Cornelia 55 620694.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort48 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
56 aC – 56 aC
Juntament amb: Luci Marci Filip
Triumvir Monetalis (en) Tradueix
Pretor
Propretor
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEscribònia Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Lèntul Marcel·lí
Lucius Cornelius Lentulus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePublius Cornelius Lentulus Marcellinus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va participar de molt jove a l'acusació contra Verres l'any 70 aC) i el 61 aC contra Publi Clodi per violació dels misteris de la Bona Dea, recolzant el seu parent Luci Corneli Lèntul Crus. Després va ser pretor el 59 aC i va presidir el judici contra Gai Antoni Hibrida el col·lega de Ciceró.[2]

Es va casar almenys en dues ocasions. No se sap qui va ser la seva primera esposa, però la segona va ser probablement Escribònia, que era uns vint anys més jove que ell i que després va ser la segona esposa del primer emperador romà, August.

Més tard va ser governador de Síria (part del 59 aC i tot el 58 aC) on va combatre els atacs depredadors de les tribus àrabs.[3] L'any 57 aC ja era a Roma i es va presentar a les eleccions a cònsol, càrrec que va exercir l'any 56 aC junt amb Luci Marci Filip i va combatre les violències de Clodi i del tribú Gai Cató. A finals d'any es va destacar per afavorir el retorn de l'exili de Ciceró i després va procurar que li fossin tornades la seva casa i les seves propietats. També va procurar limitar la influència de Pompeu impedint la seva anada a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auletes i sembla que va ser aquesta actitud la que després va induir a Pompeu a participar en el triumvirat a l'acord de Lucca.[4]

Després del consolat ja no torna a ser pràcticament mencionat i es desconeix quan va morir. Ciceró parla d'ell alguna vegada per elogiar la seva eloqüència, sobretot de l'època en què va ser cònsol. Se sap que va ser un dels sacerdots epulons.[5]

ReferènciesModifica

  1. Dió Cassi. Historia Romana XXXIX, 16,18
  2. Ciceró. In Verrem II,42
  3. Apià. Historia de Roma IX,51
  4. Ciceró. Epistulae ad Quintum fratrem I,1,2; II,1
  5. Ciceró. De divinatione I,7; II,10