Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí

Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí (en llatí: Gnaeus Cornelius P. f. Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà. Era fill de Publi Corneli Lèntul Marcel·lí,[1] i formava part de la família dels Cornelis Lèntuls, dins la gens Cornèlia.[2]

Plantilla:Infotaula personaGneu Corneli Lèntul Marcel·lí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Gnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 100 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortAbans de 45 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú de la plebs
68 aC – 68 aC
Legatus pro praetore (en) Tradueix
67 aC – 65 aC
Pretor
60 aC – 60 aC
Moneyer (en) Tradueix
59 aC – 59 aC
Procònsol Província romana de Síria
59 aC – 58 aC
Cònsol romà
56 aC – 56 aC
Juntament amb: Luci Marci Filip
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelis Lèntuls Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Lèntul Marcel·lí Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Corneli Lèntul Marcel·lí (orador) Modifica el valor a Wikidata  i Cornelia Modifica el valor a Wikidata
GermansPublius Cornelius Lentulus Marcellinus Modifica el valor a Wikidata

De molt jove va participar en l'acusació contra Verres (70 aC), i entre el 67 i el 65 aC va participar, com a legatus pro praetore, en les guerres de Pompeu contra els pirates de Cilícia.[3] El 61 aC va intervenir en el judici contra Publi Clodi per violació dels misteris de la Bona Dea, donant suport al seu parent Luci Corneli Lèntul Crus. Més endavant, el 59 aC, va ser pretor i va presidir el judici contra Gai Antoni Híbrida, el col·lega de Ciceró.[4]

Es va casar almenys en dues ocasions. No se sap qui va ser la seva primera esposa, però la segona va ser probablement Escribònia, que era uns vint anys més jove que ell i que després va ser la segona esposa del primer emperador romà, Octavià August.

Més tard va ser procònsol a Síria (part del 59 aC i tot el 58 aC), on va combatre els atacs depredadors de les tribus àrabs.[5] L'any 57 aC, ja era a Roma i es va presentar a les eleccions a cònsol, càrrec que va exercir l'any 56 aC junt amb Luci Marci Filip, combatent les violències de Clodi i del tribú Porci Cató. A finals d'any es va destacar per afavorir el retorn de l'exili de Ciceró i procurar que recuperàs la seva casa i les seves propietats. També va procurar limitar la influència de Pompeu, impedint la seva anada a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auleta; sembla que va ser aquesta actitud la que després va induir a Pompeu a participar en el triumvirat a l'acord de Luca.[6]

Després del consolat no torna a ser pràcticament esmentat, i es desconeix quan va morir. Ciceró elogia la seva eloqüència, sobretot de l'època en què va ser cònsol. Se sap que va ser un dels sacerdots epulons.[7]

Referències

modifica
  1. Cassi Dió, Història Romana, XXXIX 16.18; apud Smith, 1867.
  2. Smith, 1867.
  3. «Cn. Cornelius (228, 24) P. f. Lentulus Marcellinus». Digital Prosopography of the Roman Republic. King's College London.
  4. Ciceró, Verrines, II 42; apud Smith, 1867.
  5. Apià, Història de Roma, IX 51; apud Smith, 1867.
  6. Ciceró, Epistulae ad Quintum fratrem, I 1.2; II 1; apud Smith, 1867.
  7. Ciceró, De divinatione, I 7; II 10; apud Smith, 1867.

Bibliografia

modifica