Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 283 aC)

(S'ha redirigit des de: Gneu Domici Calví Màxim I)

Gneu Domici Calví Màxim (llatí: Cneus Domitius Cn. F. Calvinus Maximus) va ser un magistrat romà. Formava part de la Gens Domícia, una gens d'origen plebeu.

Infotaula de personaGneu Domici Calví Màxim
Biografia
Naixement320 aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
283 aC – 283 aC
Edil romà
Dictador romà
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGneu Domici Calví Modifica el valor a Wikidata

Candidat a ser edil curul el 304 aC, va ser derrotat per Gneu Flavi. Però va ser elegit cinc anys més tard el 299 aC, i després elegit cònsol l'any 283 aC amb Publi Corneli Dolabel·la i se suposa que va lluitar contra lucans, brucis, tarentins, etruscs, gals, umbres i samnites, però no es detalla la seva actuació per cap historiador.

Els historiadors antics mencionen una batalla en la qual els bois, units als sènons i als etruscs, van atacar Roma, van creuar el Tíber i van lliurar batalla contra els romans, que en van sortir victoriosos, però mentre alguns diuen que l'exèrcit romà era manat per Calvinus, altres diuen que ho era per Dolabel·la, i és probable que els dos cònsols es guanyessin els llorers aquell dia. Va ser, sens dubte, amb aquesta victòria que Domici Calví va guanyar-se el cognom de Maximus. En establir-se aquest càrrec el mateix any, va ser triat censor: la primera instància d'un plebei que es va aixecar a aquesta oficina.El renom Màxim l'hauria agafat després d'aquesta batalla.

L'any 280 aC va ser nomenat dictador, càrrec que va deixar abans d'un any i va ser elegit tot seguit censor, el primer plebeu que va arribar a aquesta dignitat.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 584.