Gneu Octavi (cònsol 87 aC)
Gneu Octavi (en llatí Cnaeus Octavius) va ser un magistrat romà del segle i aC. Era fill de Gneu Octavi, cònsol l'any 128 aC. Formava part de la gens Octàvia, una destacada família romana d'origen plebeu.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 130 aC  antiga Roma |
| Mort | 87 aC (42/43 anys) Roma |
| Causa de mort | decapitació |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Cònsol romà | |
| 87 aC – 87 aC Juntament amb: Luci Corneli Cinna | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Luci Octavi |
| Pares | Gneu Octavi i valor desconegut |
| Germans | Marc Octavi |
Va ser un dels més ferms partidaris del Partit aristocràtic i potser per aquesta raó va fracassar quan va voler ser elegit edil. L'any 87 aC va ser cònsol junt amb Luci Corneli Cinna, quan Sul·la era absent a Grècia i Gai Mari havia estat desterrat.
Cinna va intentar obtenir el poder pels populars incorporant nous ciutadans italians a les 35 tribus i Octavi s'hi va oposar amb una gran qualitat oratòria que abans se li desconeixia. De les paraules es va passar a la lluita i finalment Cinna va ser expulsat de la ciutat i el Senat el va privar del seu càrrec de cònsol i el va substituir per Luci Corneli Merula. Però Cinna va reunir un fort exèrcit amb el que va marxar cap a Roma mentre Mari, al saber les notícies, va tornar del seu exili a Àfrica reunint un exèrcit i acostant-se també a la ciutat.
Els soldats d'Octavi no confiaven prou en el cònsol i van demanar posar-se sota el comandament de Quint Cecili Metel Pius, cridat a Roma pel Senat, però com que Metel va refusar el comandament, les tropes es van passar als populars i el Senat va haver de sotmetre's a Cinna. Metel va fugir i Octavi, aconsellat pels seus amics de fer el mateix, dubtava. Però els endevins li van dir que no sofriria cap dany, i les garanties que li oferien Mari i Cinna, es va quedar a Roma.
Octavi es va fer fort al Janícul amb algunes tropes fidels, mentre les tropes de Cinna i Mari entraven a Roma. Assegut a la seva Cadira curul, allí mateix va ser assassinat per Gai Marci Censorí, enviat al lloc pels populars. Va tallar el seu cap i el va penjar a les Rostra, segons el relat d'Appià. Plutarc en dona una versió lleugerament diferent. Octavi sembla haver estat un home just però molt supersticiós i lent en l'acció.[1]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 8.