Obre el menú principal
Imatge d'un goði i el seu poble encapçalant un sacrifici a Thor, de J. L. Lund

Goði o godi (del nòrdic antic: (pl.) goðar, (f.) Gyðja[1]) és un terme que identifica un sacerdot i cabdill tribal a l'Escandinàvia precristiana. El bisbe arrià Ulfilas esmenta el terme en el seu Codex argenteus en idioma gòtic com a gudja, i l'equipara a sacerdot, però en nòrdic antic gyðja correspon només al sacerdoci femení en la seva forma gòtica.[2]

A Escandinàvia, sobreviuen testimonis en idioma protonòrdic de la forma gudija en pedres rúniques com la catalogada N KJ65 O a la rundata,[3] i en nòrdic antic a la pedra rúnica de Glavendrup (DR 209) i pedra rúnica d'Helnæs (DR190), ambdues de Dinamarca. Hi ha alguns llocs, com Gudby a Södermanland, Suècia, l'origen dels quals probablement està vinculat als godi.[4]

No hi ha altres testimonis històrics llevat d'Islàndia en què el qualificatiu goðar hagi tingut un significat propi. El perfil dels goðar apareix en les sagues nòrdiques com a cap visible, religiós, polític i judicial, en la seva zona d'influència, districte (nòrdic antic: goðorð). El goði, però, no era un cap territorial; més aviat era líder de diversos grups d'interès que contínuament feien plets o negociaven per afavorir el seu estatus.[5] A la Islàndia precristiana, els temples pagans pertanyien i eren mantinguts de manera privada per un hofgoði o sacerdot del temple. Van ser part important en el sistema polític islandès, fins i tot molt després de la introducció del cristianisme. El seu nombre, il·limitat en un principi, es va fixar més tard cap a l'any 964 en tres per cada districte judicial, nombre que es va incrementar en els primers anys del segle XI.

La jerarquia d'un goðorð era hereditària i comprometia el clan familiar, encara que no necessàriament havia de passar al fill primogènit. El goðorð podia ser comprat, compartit i fins i tot regalat.[6]

Aquesta autoritat va desaparèixer cap al 1262, quan l'Estat Lliure d'Islàndia es va incorporar a la corona de Noruega.

Contingut

NeopaganismeModifica

El terme goði es fa servir sovint com un títol sacerdotal entre els creients del neopaganisme germànic, especialment el corrent Ásatrú.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Saga de Vápnfirðinga (cap. 5) menciona a una hofgyðja o sacerdotessa del temple, encara que és una informació que no pot ser contrastada amb altres fonts per confirmar la seva existència sigui certa.
  2. An Icelandic-English dictionary by Richard Cleasby and Gudbrand Vigfusson (1874) p. 208.
  3. Veure article gotiska a Nationalencyklopedin (1992)
  4. Hellquist, Elof. (1966). Svensk etymologisk ordbok. C.W.K. Gleerups förlag, Lund. p. 308
  5. Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland. Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5 p. 186
  6. Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland. Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5 p. 14

BibliografiaModifica

  • Byock, Jesse L. (1993). Goði. Entry in Medieval Scandinavia, an Encyclopedia (Phillip Pulsiano, ed.), 230-231. Garland: NY and London, ISBN 0-8240-4787-7.
  • Jón Hnefill Aðalsteinsson (1998). Blót and Þing: The Function of the Tenth-Century Goði, in A Piece of Horse Liver: Myth, Ritual and Folklore in Old Icelandic Sources, 35-56. Reykjavik, ISBN 9979-54-264-0.
El contingut d'aquest article incorpora material del Volum {{{Tom}}} de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1939, que es troba en el domini públic.