Govern de les Illes Balears 1983-1987

El Govern de les Illes Balears (aleshores Govern Balear) de la primera legislatura (1983-1987) fou un govern format per la coalició entre Aliança Popular, el Partit Demòcrata Popular i la Unió Liberal que guanyà les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, tot i que no assolí la majoria absoluta de la cambra —28 dels 54 membres de la cambra— i hagué de cercar un acord amb Unió Mallorquina per donar-li estabilitat parlamentària, per la qual cosa li cedí la presidència del parlament i del Consell Insular de Mallorca.

Infotaula d'organitzacióGovern de les Illes Balears 1983-1987
Dades
Tipusgovern autonòmic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 juny 1983 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució22 juliol 1987 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perGovern de les Illes Balears 1987-1991 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaGabriel Cañellas i Fons (1983–) Modifica el valor a Wikidata
Format per

Estigué en funcions quatre anys d'ençà dia 10 de juny de 1983.

ComposicióModifica

President: Gabriel Cañellas i Fons (AP-PDP-UL)
Departament Titulars
10 de juny de 1983
13 de novembre de 1985
Vicepresident Joan Huguet i Rotger (AP-PDP-UL)
Economia i Hisenda Cristòfol Soler i Cladera (AP-PDP-UL)
Turisme Jaume Cladera Cladera (AP-PDP-UL)
Educació i Cultura Francesc Gilet Girart (AP-PDP-UL)
Treball i Transports Francesc Font Quetglas (AP-PDP-UL)
Sanitat i Seguretat social Gabriel Oliver Capó (AP-PDP-UL)
Interior Jaume Llompart Salvà (AP-PDP-UL)
Agricultura i Pesca Joan Simarro Marquès (AP-PDP-UL)
Obres Públiques i Ordenació del Territori Jeroni Saiz Gomila (AP-PDP-UL) Jeroni Saiz Gomila (AP-PDP-UL)[1][2]
Comerç i Indústria Gaspar Oliver Mut (AP-PDP-UL)

També foren consellers, però sense cartera, Antoni Marí Calbet, Enric Fajarnés Ribas i Josep Al·lès Serra.

Estructura orgànicaModifica

L'estructura orgànica d'aquest primer govern autonòmic fou la següent:[3][4]

Conselleria d'Economia i Hisenda

Conselleria d'Educació i Cultura

Conselleria d'Agricultura i Pesca

Conselleria Sanitat i Seguretat Social

Conselleria de Treball i Transports

Conselleria de Comerç i Indústria

Conselleria d'Interior

Conselleria d'Obres Públiques i Ordenació del Territori

Conselleria de Turisme

Presidència

Polítiques duites a termeModifica

Pel fet de ser el primer Govern Balear, com a tal, hagué de treballar per sol·licitar una sèrie de competències que encara no tenia assumides com per exemple en temes de comerç.[4] Igualment, cal recordar que abans existia el Consell General Interinsular, per tal als primers BOIBs es publicaren alguns cessaments de càrrecs de tal consell, que curiosament, molts d'ells, es convertiren en directors generals o secretaris generals tècnics.

Traspàs de competènciesModifica

La Disposició Transitòria Quarta, punts I i 2, de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix que "una vegada constituït el primer Govern, dins un termini màxim de trenta dies, es nomenarà un Comissió Mixta per als traspassos de competències i serveis. La Comissió Mixta serà formada paritariament per Vocals designats pel Govern de la Nació i pel de la Comunitat Autònoma. Aquesta Comissió Mixta establirà les pròpies normes de funcionament".

Es designaren les següents persones:

  • Vicepresident: Cristòfol Soler Cladera, Conseller d'Economia i Hisenda
  • Vocals:
    • Jeroni Saiz Gomila, Conseller d'Obres Públiques i Ordenació del Territori.
    • Francisco Font Quetglas, Conseller de Treball i Transports
    • Juan Simarro Marqués, Conseller d'Agricultura i Pesca
    • Jaume Cladera Cladera, Conseller de Turisme
    • José Allés Serra, Conseller sense cartera
    • Antonio Marí Calvet, Conseller sense cartera
    • José Cañellas Fons, Diputat al Congrés
    • Vicente Matas Morro, Secretari Tècnic de la Presidència del Govern
    • Isidoro Marcos Sanz, Tresorer General.

Incorporats 29 abril 1985:[23]

  • Vocals:
    • Sebastià Serra Busquets , Diputat al Parlament de les Illes Balears.
    • José Alfonso Villanueva, Diputat al Parlament de les Illes Balears.
    • José M. Lafuente López, Senador per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
    • Secretari: Sr. Bartolomé Ramis Fiol. Director General d'Hisenda i Pressupost

LleisModifica

La primera llei que dugué a terme aquest govern fou la referent al pressupost de 1983, tot i estar acabant l'any. Concretament la llei es datà el 25 d'octubre del mateix 1983. Anteriorment s'havien fet diverses modificacions de crèdits damunt el pressupost prorrogat de 1982 aprovat pel CGI. De fet, totes aquestes modificacions i tot el previst, s'inclogué en aquest pressupost que ascendia a 5.539.270.594 pessetes. Dins aquest pressupost hi figurava les retribucions dels alts càrrecs amb efectes d'1 de juliol de 1083. El President del Govern cobraria la part proporcional -la meitat donat que a 1 de juliol correspondria a la meitat de l'any- de 4 milions 300 mil euros. El vicepresident i els consellers amb cartera 3 milions i mig anuals. Els consellers sense cartera 1.195.740 pts i els Directors Generals i Secretaris Generals Tècnics 3 milions de pessetes.[24]

Una altre llei important fou la d'ordenació i protecció de les Àrea natural d'especial interès (ANEI).[25] A partir d'aquí, la resta de legislatura s'aprovaren en rang de llei diverses zones com a ANEI, començant per Es Trenc-Salobrar de Campos.[26]

En matèria turística es creà la llei sobre allotjaments extrahotelers (albergs, campaments, bungalows, vil·les, xalets, apartaments o establiments similars) per tal que poguessin accedir a conformar l'oferta turística a les Balears.[27]

DecretsModifica

Un dels primers decrets fou el de la Creació d'un Registre d'Institucions i Associacions assistencials que es dediquin a l'atenció de la tercera edat, marginats, minusvàlids, infància i joventut, drogoaddictes i alcohòlics. També el de delegar en el Conseller d'Obres Públiques i Ordenació del Territori la competència d'aprovar els expedients dels projectes en sòl no urbanitzable de Palma i delegar també la facultat d'impugnar per la via contenciosa els actes i els acords de les Corporacions Locals en matèria d'urbanisme.[4]

Per altra banda es crea un reglament per la concessió de Premis Anuals a l'Esport Balear.[28] Es reformularen posteriorment al 2017.[29]

En turisme, es fixen mesures d'ordenació establiments hotelers i allotjaments turístics. El decret fixa una sèrie de paràmetres de compliment obligat en les construccions de nova planta, relatius a l'existència d'espais verds i de nous recursos turístics d'equipament esportiu i d'esplai, que puguin oferir als nostres visitants alternatives millors de lleure i d'esbarjo.[27]

AcordsModifica

Es dediquen un milió de pessetes per a la producció editorial en català pel que quedava del 1983.[30]

S'aprovà el Reglament de la Denominació d'Origen formatge "Mahón" i del Consell Regulador d'aquesta.[27]

PressupostosModifica

En el moments respectius d'aprovació dels pressupostos de la comunitat autònoma, sense tenir en compte les següents modificacions o ampliacions de crèdit, les quantitats totals pressupostades foren les següents:

  • 1983: 5.539.270.594 pts
  • 1984: 7.334.782.202 pts[31]
  • 1985: 11.056.599.296 pts[32]
  • 1986: 12.054.704.683 pts[33]
  • 1987: 15.670.896.098 pts[34]

ReferènciesModifica