Grândola és un municipi portuguès, situat al districte de Setúbal, a la regió d'Alentejo i a la subregió d'Alentejo Litoral. L'any 2006 tenia 14.214 habitants. Limita al nord amb Alcácer do Sal, a l'est amb Ferreira do Alentejo, al sud amb Santiago do Cacém, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i al nord-oest l'Estuari del Sado el separa del municipi de Setúbal.

Infotaula de geografia políticaGrândola
Pt-gdl1.png GDL.png
Grândola Vila Morena.jpg

Localització
 38° 10′ 00″ N, 8° 34′ 00″ O / 38.166666666667°N,8.5666666666667°O / 38.166666666667; -8.5666666666667
EstatPortugal
DistricteSetúbal
Població
Total14.826 (2011)
• Densitat17,95 hab/km²
Geografia
Superfície825,94 km²
Banyat peroceà Atlàntic
Limita amb
Història i celebracions
Creació1544 (Gregorià)
Dia festiu
Festa major22 d'octubre
Identificador descriptiu
Codi postal7570
Fus horari
Altres

Lloc webhttp://www.cm-grandola.pt ...
Modifica les dades a Wikidata

PoblacióModifica

Població del concelho de Grândola (1801 – 2004)
1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004
3463 2528 7539 13370 21060 16042 13767 14901 14454

FreguesiesModifica

Grândola, Vila MorenaModifica

José Afonso va compondre la cançó Grândola, vila morena en homenatge a la Sociedade Musical Fraternidade Operária Grandolense (Societat Musical Fraternitat Obrera de Grândola). Aquesta cançó es va fer famosa al ser escollida com a senyal per a la revolució del 25 d'abril a Portugal. Hi va haver dos senyals. El primer, a les 23h, va ser la cançó E depois do adeus (I després de l'adéu), de Paulo de Carvalho. Grândola, que era el segon, va ser emesa en el programa Limite, de Rádio Renascença, a les 0.20h del dia 25. Va ser el senyal per a l'arrencada de les tropes de Lisboa i la confirmació que la revolució guanyava terreny.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grândola