Grace Williams

Grace (Mary) Williams és una compositora gal·lesa que va néixer a la ciutat d'Y Barri el 19 de febrer de 1906, i hi va morir el 10 de febrer de 1977.[1] Considerada com la compositora més notable de Gal·les,[2] va ser una de les primeres compositores en tenir un important reconeixement nacional.[3]

Infotaula de personaGrace Williams
Biografia
Naixement(en) Grace Mary Williams Modifica el valor a Wikidata
19 febrer 1906 Modifica el valor a Wikidata
Y Barri (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1977 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Y Barri (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cardiff
Royal College of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositora Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Lloc webgracemarywilliams.wixsite.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1791122 Spotify: 347Nf0Q2ZHBMqMf5e1wNB5 Musicbrainz: 0c0c45c3-695c-4618-a18d-c4bd5f0dc2f4 Discogs: 2132585 Allmusic: mn0001656997 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

InfànciaModifica

Grace Williams va ser la filla major de tres germans. Des de ben petita ja va mostrar el seu interès per la música i els seus pares l'hi van encoratjar. Això va ser degut al fet que el seu pare era un estimat director d'una coral amateur, però que no creia en l'educació musical dels exercicis i els exàmens. Ell preferia ensenyar totes les partitures que tenia, un acte que encoratjava a que descobrissin la música ells sols.

La Grace a vegades tocava els piano a la coral del pare, i a casa tocava el violí en un trio amb el seu germà Glyn, violoncel·lista, i el seu pare que feia de pianista. També anava ampliant el seu coneixement de música orquestral amb enregistraments que el pare havia fet.[3]

Formació musicalModifica

A l'escola va destacar en matemàtiques, música i anglès, i se li va despertar un gran interès per la literatura francesa. Va mostrar facilitat per compondre i va rebre l'ajuda de la seva mestra Miss Rhyda Jones, alumna del compositor Walford Davies. Williams a vegades contemplava el mar per compondre cançons, fet que farà que el mar tingui un paper rellevant en la seva obra.[3]

La seva educació va anar a càrrec de la Barry Grammar School and Univesity Collage, Cardiff i posteriorment va anar a estudiar a la Royal Collage of Music, Londres, allà va rebre formació dels professors Vaughan Williams i Gordon Jacob. A més a més, va tenir companyes com la Dorothy Gow i d'altres dones compositores amb les quals tindria contacte posteriorment.

L'any 1930 va rebre una beca a Viena on es va formar amb professors com Egon Wellesz. Quan va tornar a Londres, va ensenyar a la Candem School for Girls i al Southlands Collage of Education. Als anys trenta va tenir una amistat amb Benjamin Britten, el qual la va convidar a ser la seva assistent, però Williams ho rebutjar, la va substituir Imogen Holst.

Vida com a compositoraModifica

Al tornar a Gal·les, l'any 1947, va treballar amb la BBC realitzant programes educatius. Allà, també va compondre obres per la BBC, The Royal National Eisteddfod, i festivals com a Llandaff (Cardiff). La seva obra és majoritàriament per a orquestra i per a orquestra amb cor, també va escriure dues simfonies, tres concerts i una òpera. Tanmateix, va compondre diverses cançons per a música de cambra.

Després de l'any 1955, va estar força influenciada pel seu mestre Vaughan Williams, també pel compositor Edawrd Elgar i per Richard Strauss. La seva peça Penillion for orquestra va estar escrita per a la Jove Orquestra Nacional de Gal·les. Williams Grace feia servir estructures que involucraven la quasi improvisació relacionada amb les balades tradicionals gal·leses. La seva òpera The Parlour, d'un estil més cosmopolita, està basada en una història de Guy de Maupassant. Des que va rebre el premi Welsh National Opera l'any 1966 per aquesta obra, s'ha interpretat moltes vegades, i han estat gravades diverses obres orquestrals de la compositora.[4]

Obra compositiva[1]Modifica

EscènicaModifica

OrquestralModifica

CoralModifica

  • Hymn of Praise (Gogonedawg Arglwydd) (from the 12th-century Black Book of Carmarthen, trans. Williams), chorus, orch, 1939
  • The Dancers (H. Belloc, T. Chatterton, M. Sarton, K. Raine), S, female chorus, str, hp/pf, 1951-2
  • All seasons hall be sweet (S.T. Coleridge and others), S, female chorus, small orch/pf, 1959
  • Benedicite, SA/SATB youth chorus, orch, 1964
  • Missa cambrensis, S, A, T, B, boys'chorus, chorus orch, 1971
  • Ye highland and ye lowlands (anon., R. Burns, W. Scott), male chorus, pf, 1972
  • Ploratione cygni (9th century), 1972
  • Ave maris stella (8th century), SATB, 1973
  • 2 interlined choruses: Harp Song of the Dane Women (R. Kipling), Mariners' Song (T.L. Beddoes), SATB, 2 hn, hp, 1975

Altres vocalsModifica

  • The Song of Mary (Magnificat setting), S, chbr orch, 1939
  • 6 Poems of Gerard Manley Hopkins, A, str sextet, 1959
  • The Billows of the Seea (W. Scott, A. Tennyson, J. Gay, anon.), A, pf, 1969
  • Fairest of Stars (J. Milton), S, orch, 1973
  • My Last Duchess (R. Browning), Bar, of, 1974
  • other songs, folksong arr.s
  • Film music

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Boyd, Malcom «Williams, Grace (Mary)». Oxord Music Online, 20-01-2001.
  2. Power, Steph Power «"WOMEN COMPOSERS OF WALES: BBC NOW, TŶ CERDD, BANGOR NEW MUSIC FESTIVAL"». ales Arts Review. Retrieved 11 December 2016..
  3. 3,0 3,1 3,2 «officialwebsite» (en anglès). officialwebsite.
  4. Boyd, Malcom. Williams, Grace (Mary) The New Grove Dictionary of Women Composers. 

Enllaços externsModifica

Bibliografia complementàriaModifica

A.F.L. Thomas: "Grace Williams", MT, 97 (1956), 240-43

G. Williams and A.J.H. Rees: "Views and Revisions", Welsh Music, 5/4 (1975-8), 7-18