La grafologia àrab estudia els grafismes àrabs aplicant les mateixes tècniques metodològiques d'estudi que la grafologia tradicional occidental, encara que a causa de la diferència formal amb l'alfabet occidental, aquestes tècniques són adaptades a les peculiaritats de la cal·ligrafia àrab.

Antecedents modifica

No existeixen gaires antecedents sobre el tema. A Espanya, la pionera en aquests estudis és Martha Campos Pérez amb el seu treball Introducció a una grafologia per a l'escriptura persa.[1]

Francesc Viñals i M ª Luz Puente, en la seva llarga trajectòria com a analistes d'escrits i documents, també han realitzat alguns estudis grafològics de persones d'origen àrab,[2] com en el cas de Mohammad Atta, encara que aquests escrits van ser realitzats utilitzant l'alfabet occidental.

A Israel, la grafòloga Dàlia Agmer ha realitzat alguns treballs sobre grafologia àrab, basant els seus estudis en comparacions de textos que pertanyen a persones que escrivien en ambdós alfabets.

També Dafna Yalon ha realitzat una aproximació al tema en el llibre "Graphology across cultures" (La grafologia a través de les cultures), el qual va ser publicat l'any 2003 per The British Institute of Graphologists.

I recentment a Espanya, la grafòloga Julieta Nieto ha presentat un treball especialitzat el qual va ser publicat en l'Anuari 2010 de l'AGC (Agrupació de Grafoanalistas Consultius).

Simbolisme espacial modifica

L'àrab és una llengua semítica que s'escriu amb l'alifat, al qual els àrabs anomenen ابجد abyad, les principals característiques són: a) arrels consonàntiques, b) escriure en el sentit de dreta a esquerra.

Precisament aquesta última característica és la que més ha portat a confusió entre els estudiosos de l'especialitat. Mentre uns opinen que l'única diferència es troba en la direcció de progressió de l'escriptura i que, per tant, invertint el simbolisme espacial queden compensades les diferències, altres afirmen que aquesta és una postura bastant simplista i que el simbolisme espacial, tal com es coneix en occident, no és aplicable als grafismes àrabs.

Fonaments teòrics modifica

En l'actualitat no hi ha fonaments teòrics sòlids de l'especialitat, pel que la comunicació interdisciplinar es reconeix com a fonamental per a establir-los. Principalment els estudis de:

  • Lingüística forense: proporciona dades sobre els condicionants personals de l'autor d'un escrit sobre la base del llenguatge utilitzat i la seva relació amb el context sociocultural.
  • Cal·ligrafia: analitza les eleccions efectuades entre les diferents opcions cal·ligràfiques existents i reconeixent quines són les característiques psicològiques pròpies que influeixen en l'elecció del model, i com es modifica posteriorment aquest donant lloc així a la impressió formal, personal i identificativa del subjecte.
  • Tendències socials: reconeix aquelles que manifesten la seva influència en l'escriptura.
  • Perfils culturals: determina com influeixen en el valor intrínsec atribuïble als gestos i característiques observades.
  • Psicologia: reconeix les qualitats psicològiques que es reflecteixen en l'escriptura dins de les peculiaritats de l'alfabet àrab.
  • Així com d'antropologia forense, llenguatge gestual, història i anàlisi transaccional entre d'altres.

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

  • Augusto Vels. Escriptura i personalitat. Editorial Herder, 1991
  • Augusto Vels. Grafologia estructural i dinàmica. Editorial Herder, 1997
  • Francesc Viñals & M ª Luz Puente. Psicodiagnòstic per l'escriptura. Editorial Herder, 1999
  • Francesc Viñals & M ª Luz Puente. Anàlisi d'escrits i documents en els serveis secrets. Editorial Herder, 2003

Referències modifica

  1. Bolletí núm 22 de l'AGC
  2. Anàlisi d'escrits i documents en els serveis secrets. Edit. Herder 2003

Enllaços externs modifica