Obre el menú principal

La gran divergència és el nom usat per explicar el diferent desenvolupament d'Occident respecte altres regions amb capacitat per esdevenir potències econòmiques a partir del segle XIX i que va acabar suposant l'hegemonia d'aquest. El terme va ser encunyat per Eric Jones[1] i es refereix a un procés que culmina a la dècada de 1980 quan altres àrees del món assoleixen nivells de prosperitat similars o superiors als països occidentals.[2]

Zones del món afectadesModifica

Abans de la gran divergència hi havia diverses zones del món amb possibilitat d'esdevenir superpotències. Per exemple, la Xina tenia un important flux comercial,[3] gràcies a la demanda mundial de te i seda. Els seus impostos eren relativament baixos i estava en una època de creixement demogràfic. L'Índia ocupava el primer lloc en exportacions pel seu sector tèxtil i a més a més no tenia grans necessitats de recursos o manufactures exteriors. L'Imperi Otomà comptava amb regions de gran riquesa i països com Egipte tenien una agricultura i xarxa de transports més potents que les europees. El Japó tenia igualment una renda per càpita alta i unes bones condicions ambientals, amb una esperança de vida superior a la resta del món. Totes aquestes regions podien haver esdevingut els líders econòmics, però la gran divergència va fer prosperar el bloc occidental.

CausesModifica

La industrialització en zones com Alemanya o Anglaterra va ser possible gràcies a les mines de carbó,[4] més properes a les fàbriques i més productives que les de les altres regions, que proprocionaven el combustible per a les màquines. Aquestes màquines van accelerar el progrés tecnològic, prohibit per governs com el xinès (que va vetar les innovacions dels vaixells transoceànics, per exemple) i fomentat pels governs occidentals. Aquests governs comptaven a més amb el suport de les colònies per l'imperialisme, que aportaven recursos a baix preu i compraven les manufactures per estimular els mercats locals.

El capitalisme estava més assentat a Occident i era un sistema que afavoria el consum i el benefici empresarial, dos motors del creixement econòmic. La filosofia econòmica imperant a Europa es va exportar als Estats Units i va ser refrendada pels líders respectius. El capitalisme afavoria la competència, esperonada a Europa per la presència de diversos estats en un territori relativament petit en comparació amb els imperis asiàtics.[5]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Jones, Eric (2003) [1st ed. 1981], The European Miracle: Environments, Economies and Geopolitics in the History of Europe and Asia (3rd ed.), Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-52783-5
  2. Grinin, Leonid. Great Divergence and Great Convergence. ISBN 978-3-319-17780-9 [Consulta: 22 octubre 2017]. 
  3. Myers, H. Ramon; Wang, Yeh-Chien (2002), "Economic developments, 1644–1800", in Peterson, Willard, The Ch'ing Empire to 1800, The Cambridge History of China, 9, Cambridge University Press, pp. 563–647, ISBN 978-0-521-24334-6
  4. Pomeranz, Kenneth (2000), The Great Divergence: China, Europe, and the Making of the Modern World Economy, Princeton University Press, ISBN 978-0-691-09010-8
  5. Economic Liberty, and the Great Divergence". The Journal of Economic History. 77 (3): 724–755. ISSN 0022-0507. doi:10.1017/S0022050717000729.