La gran història és una disciplina que busca situar la història humana en el context de la història del cosmos i la resta dels éssers vius, alhora que examina les tendències de llarg recorregut de la societat. Utilitza un enfocament interdisciplinari i ha emergit com a camp d'estudi especialitzat en grups de recerca, divulgadors i cursos monogràfics. Les seves arrels poden rastrejar-se des de l'afany universalista de l'humanisme renaixentista fins al corrent anomenat de llarga durada[1] de la historiografia francesa. Els seus detractors asseguren que es perd l'especificitat del mètode històric, ja que la humanitat passa a ser un apèndix final reduït dins el temps global.

Referències modifica

  1. Fernand Braudel, Écrits sur l'histoire, Paris, Flammarion, 1969.