Viquipèdia

Granville Tailer Woods

Granville Tailer Woods (23 d'abril de 1856, Columbus, Ohio, EUA - 30 de gener de 1910, Nova York, Nova York, EUA) va ser un inventor afroamericà amb més de 50 patents.[1] També és el primer nord-americà d'ascendència africana en ser enginyer mecànic i elèctric després de la Guerra Civil Americana.[2] De formació autodidacta, va concentrar la major part del seu treball en els trens i tramvies. Un dels seus invents notables va ser el «Multiplex Railway Telegraph» patent reclamada més tard per Edison,[3] un dispositiu que envia missatges entre les estacions de tren i els trens en moviment. El seu treball va assegurar un sistema més segur i millor transport públic per a les ciutats dels Estats Units, i de la resta del món.

Plantilla:Infotaula personaGranville Tailer Woods

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1856 Modifica el valor a Wikidata
Columbus (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1910 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral
verola Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint Michael's Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaColumbus Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
ReligióMetodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinventor, enginyer Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 6815463 Modifica el valor a Wikidata

Invents

modifica

Woods va inventar i patentar la construcció d'un tipus de túnel per al sistema ferroviari elèctric, i va ser anomenat per alguns com el "Black Edison".[4]

El 1885, Woods va patentar un aparell que era una combinació d'un telèfon i un telègraf. El dispositiu, que va anomenar "telegraphony", permetia a una estació de telègraf enviar missatges de veu i telègraf a través d'un sol fil. Va vendre els drets sobre aquest dispositiu a la American Bell Telephone Company. El 1887, va patentar el Multiplex Railway Telegraph que permetia comunicacions entre estacions de trens de trens en moviment, tecnologia pionera difosa per Lucius Phelps el 1884.[5]

Hi ha hagut qui ha atribuït a Woods la invenció del tercer carril elèctric; no obstant això, ja hi havia molts sistemes ferroviaris emprant-lo tant a Europa com a Amèrica del Nord en el moment que Woods va presentar la seva patent el 1901. Thomas Edison havia obtingut una patent per al tercer carril. gairebé dues dècades abans, el 1882.[6]

De vegades, també s'acreditat a Woods la invenció del fre d'aire per als trens el 1904, però George Westinghouse va patentar el fre d'aire gairebé 40 anys abans.[7]

Referències

modifica
  1. ↑ “Granville Woods”, The Black Inventor On-Line Museum Arxivat 2012-11-19 a Wayback Machine..
  2. ↑ “Interesting Statistics of the Colored Race”, Arizona sentinel and Yuma weekly examiner (Yuma, Arizona, USA), Thursday, 9 May 1912, page 2, column 3.
  3. ↑ Lucius. J[oshua]. Phelps, “Communicating to and from Moving Vehicles by Electricity”, U.S. Patent No. 307,984, patented 11 November 1884.
  4. ↑ “ ‘Black Edison's' Patents”, Boston Sunday Journal (Boston, Massachusetts), Sunday, 20 April 1902, p. 2, col. 4; “‘Black Edison'”, The American Citizen (Kansas City, Kansas), p. 1, col. 1-2; “The ‘Black Edison'”, The Evening Press (Grand Rapids, Michigan), Saturday, 7 June 1902, p. 10, col. 2; Henry E. Baker, “Inventions of the Negro”, The Colored American (Washington, D.C.), Saturday, 14 November 1903, p. 3, col. 3, reprinted from The New York Evening Post (New York City); Daniel Murray, “Color Problem in the United States”, The Seattle Republican (Seattle, Washington), Friday, 30 December 1904, p. 2.
  5. ↑ Lucius Joshua Phelps is the father of Earle B. Phelps (1876—1953), the American chemist, bacteriologist and sanitation expert whose biography appears in the English Wikipedia.
  6. ↑ Thomas A[lva]. Edison, “Electric Magnetic Railway”, U.S. Patent No. 263,132, patented 22 August 1882.
  7. ↑ George Westinghouse, Jr., “Steam Power Brake”, U.S. Patent No. 889,929 Arxivat 2018-11-04 a Wayback Machine., patented 13 April 1869.

Bibliografia

modifica
  • Michael C. Christopher, "Granville T. Woods: The Plight of a Black Inventor," Journal of Black Studies, vol. 11, no. 3 (March 1981), pp. 269–276. In JSTOR
  • David L. Head, Granville T. Woods: African-American Communications and Transportation Pioneer. Pittsburgh, PA: RoseDog Books, 2013.
  • Prof. Rayvon Fouché, “Liars and Thieves : Granville T. Woods and the Process of Invention”, Black Inventors in the Age of Segregation : Granville T. Woods, Lewis H. Latimer, and Shelby J. Davidson. Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press, 2003; pp. 26–81.
  • Alonzo Louis Hall, The Ancient, Medieval, and Modern Greatness of the Negro. Memphis, TN: Striker Print, 1907; pg. 158.
  • Gary L. Frost, “Granville T. Woods”, in Henry Louis Gates and Evelyn Brooks Higginbotham, eds., African American Lives. Nova York: Oxford University Press, 2004; pg. 910.
  • James T. Haley, Afro-American Encyclopedia; or, the Thoughts, Doings, and Sayings of the Race. (Nashville, TN: Haley & Florida, 1895; pg. 22.
  • Rev. William J. Simmons, D.D., Men of Mark: Eminent, Progressive and Rising. Cleveland, OH: George M. Rewell & Co., 1887; pp 116

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
  • (anglès) Biografia de Granville en el lloc web de MIT Inventor of the Week Arxivat 2009-03-13 a Wayback Machine. [El Inventor de la Setmana al MIT]
  • (anglès) Biografia de Granville en el lloc web de National Inventors Hall of Fame [El Saló Nacional de la Fama dels Inventors]
  • (anglès) Biografia de Granville en el lloc web de IEEE
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Granville_Tailer_Woods&oldid=32966610»