Graptòlits
Els graptòlits (Graptolithina) són una classe d'hemicordats colonials fòssils coneguts principalment des del Cambrià superior fins al Carbonífer inferior (Mississipià). Un possible graptòlit primitiu, Chaunograptus, és conegut del Cambrià mitjà.
Graptolithina  | |
|---|---|
 Graptòlit fòssil (Tetragraptus fruticosus) de l'Ordovicià d'Austràlia | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Hemichordata |
| Classe | Graptolithina |
| Ordres | |
El nom "graptòlit" prové del grec graptos ("escrit") i lithos ("roca"), i es deu al fet que molts fòssils de graptòlits semblen jeroglífics escrits sobre roca. Carl von Linné els considerà originalment "dibuixos que semblen fòssils i no fòssils autèntics", tot i que investigadors posteriors els consideraren com a parents dels hidrozous. Les obres més recents els situen a prop dels pterobranquis, i potser dins seu.[1]
Taxonomia modifica
El nom prové del gènere Graptolithus, que fou utilitzat per Carl von Linné el 1735 per mineralitzacions i crustacions inorgàniques que s'assemblaven a fòssils vertaders. El 1768, al dotzè volum del Systema Naturae, hi inclogué G. sagittarius i G. scalaris, respectivament un possible fòssil vegetal i un possible graptòlit. En la seva obra Skånska Resa del 1751, hi inclogué una figura d'un "fòssil o graptòlit d'un tipus estrany", i actualment es pensa que era un tipus de Cliamacograptus (un gènere de graptòlis biserials). Investigadors posteriors utilitzaren el nom per a referir-se a un grup específic d'organismes. Graptolithus fou oficialment abandonat per l'ICZN el 1954, en part a causa del seu ús inicial com a agrupació d'imitacions inorgàniques de fòssils (Bulman, 1970: V 6).
Des de la dècada del 1970, com a resultat dels avenços en la microscòpia electrònica, s'ha considerat generalment que els graptòlits són més propers als pterobranquis, un grup rar d'animals marins moderns de l'embrancament dels hemicordats. Se'n fan comparacions amb els hemicordats moderns Cephalodiscus i Rhabdopleura.[1] Cephalodiscus compta amb unes divuit espècies, i fou descobert originalment el 1882.
Com a fòssils guia modifica
Els graptòlits són fòssils comuns i tenen una distribució global. La preservació, quantitat i canvis graduals dels graptòlits al llarg dels períodes geològics permeten que els seus fòssils siguin utilitzats per a datar estrats de roques d'arreu del món.[1] Són importants fòssils guia per a datar roques paleozoiques, car evolucionaren ràpidament amb el temps i formaren moltes espècie diferents. Els geòlegs britànics poden dividir les roques dels períodes Ordovicià i Silurià en biozones de graptòlits; solen tenir una durada de menys d'un milió d'anys. Una glaciació global a finals de l'Ordovicià eliminà la majoria de graptòlits que vivien en aquell temps; les espècies presents durant el Silurià foren el resultat de la diversificació a partir de només una o dues espècies que sobrevisqueren a la glaciació de l'Ordovicià.[1]
També s'utilitzen els graptòlits per a estimar la temperatura i profunditat de l'aigua durant la vida dels graptòlits.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fortey, Richard A.. Life: a natural history of the first four billion years of life on earth. Nova York: Alfred A. Knopf, 1998, p. 129. ISBN 0-375-40119-9.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Graptòlits |