Great Bible
La Great Bible (en català: Gran Bíblia) és la primera edició autoritzada de la Bíblia en anglès. Autoritzada pel rei Enric VIII d'Anglaterra per a ser recitada en els oficis religiosos de l'Església d'Anglaterra, va ser elaborada per Myles Coverdale[1] per encàrrec de Thomas Cromwell, secretari d'Estat d'Enric VIII i Vicari General. En 1538, Cromwell va ordenar al clergat que proporcionessin «un llibre de la bíblia de gran volum en anglès, i que el posaren a algun lloc convenient dins de l'església a la seva cura, perquè els seus parroquians puguin recórrer a ell més còmodament i llegir-lo».
La Great Bible inclou gran part de la Bíblia Tyndale, amb els aspectes objectables revisats. Com la Bíblia Tyndale estava incompleta, Coverdale va traduir els llibres restants, l'Antic Testament i els apòcrifs, a partir de la Vulgata en llatí i de les traduccions a l'alemany, en lloc de treballar a partir dels textos originals en grec, hebreu i arameu.[2] Si bé se li deia Great Bible (Gran Bíblia) per la seva mida, se la coneix també per alguns altres noms: la Bíblia de Cromwell, ja que va ser Thomas Cromwell el que va ordenar la seva publicació; la Bíblia de Whitchurch, en referència al seu primer impressor anglès; i la Bíblia Encadenada, ja que estava lligada amb una cadena per a evitar que se la dugueren de l'església. També ha estat anomenada la Bíblia de Cranmer, encara que amb menor exactitud, ja que Thomas Cranmer no va ser el responsable de la traducció i el seu pròleg va aparèixer per primera vegada en la segona edició.[3]
Fonts i història
modificaEl Nou Testament de Tyndale es publicà en 1525, seguit per la seva versió en anglès del Pentateuc en 1530; però tant el vocabulari emprat com les notes adjuntes eren inacceptables per als religiosos anglesos i per al Rei. Els llibres de Tyndale van ser prohibits per proclama reial en 1530, i Enric VIII va fer la promesa d'una Bíblia autoritzada oficialment en anglès que estaven preparant savis erudits i catòlics. En 1534, Thomas Cranmer va tractar d'impulsar el projecte del rei obligant a 10 bisbes diocesans a col·laborar en un Nou Testament en anglès, però la majoria van lliurar els esborranys de la seva part tard, de manera inadequada, o no van lliurar res en absolut. Cap a 1537 Cranmer deia que la Bíblia proposada als Bisbes no estaria finalitzada fins a l'endemà del Judici Final.
El rei començava a impacientar-se amb el lent avanç, especialment per la seva convicció que la Peregrinació de Gràcia s'havia agreujat considerablement a causa de l'explotació dels rebels de la ignorància popular religiosa. Veient que els bisbes no mostraven signes de completar la seva tasca, Cromwell va aprovar oficialment la Bíblia de Matthew, com a mesura transitòria, en 1537 (any de la seva publicació) sota el pseudònim de «Thomas Matthew». La Bíblia de Matthew combina el Nou Testament de William Tyndale, així com gran part de l'Antic Testament, que Tyndale havia aconseguit traduir abans de ser condemnat a mort l'any anterior per «heretgia».
Coverdale basà la Great Bible en l'obra de Tyndale, però eliminà els aspectes objectats pels bisbes. Va traduir la resta de llibres de l'Antic Testament, sobretot de la Vulgata llatina i de les traduccions a l'alemany. El fet que Coverdale no traduís a partir dels textos originals en hebreu, arameu i grec va donar impuls a la Bíblia dels Bisbes.
La revisió del Nou Testament de la Great Bible es distingeix principalment de la versió font de Tyndale per la inclusió de nombroses frases i oracions que només es troben a la Vulgata. Per exemple, aquesta és la versió de Fets Apòstols 23:24-25 de la Great Bible (obtinguda de The New Testament Octapla):[4]
| « | 24 And delyver them beastes, that they maye sett Paul on, and brynge hym safe unto Felix the hye debyte (For he dyd feare lest happlye the Jewes shulde take hym awaye and kyll hym, and he hym selfe shulde be afterwarde blamed, as though he wolde take money,) 25 and he wrote a letter after thys maner. | » |
| — Acts 23:24-25, Great Bible (segons The New Testament Octapla) | ||
Les parts que no estan en cursiva es van prendre de Tyndale sense canvis, però les paraules en cursiva, que no es troben al text grec traduït per Tyndale, s'afegiren a partir del llatí (la frase afegida també es pot trobar, amb diferències menors, en el Nou Testament de Douai-Reims). Aquestes inclusions sembla que es van fer perquè la Great Bible fos més acceptable per als clergues anglesos conservadors, molts d'ells consideraven la Vulgata com l'única bíblia legítima.
Els salms del Llibre d'oració comú de 1662 es van copiar de la Great Bible en lloc d'utilitzar la Bíblia del rei Jaume de 1611.
En 1568, la Great Bible va ser reemplaçada per la versió autoritzada de l'Església Anglicana: la Bíblia dels Bisbes. L'última de les més de trenta edicions de la Great Bible va ser publicada en 1569.[5]
Impressió
modificaDe la primera edició es van imprimir 2.500 còpies[6]. La impressió va començar el 1539, gran part es va realitzar a París, i després d'alguns contratemps en què les pàgines impreses van ser confiscades per les autoritats franceses adduint heretgia (ja que les relacions entre Anglaterra i França eren una mica turbulentes en aquell moment) la publicació es va finalitzar a Londres l'abril de 1539. Va passar per sis revisions posteriors entre 1540 i 1541. La segona edició de 1540, va incloure un prefaci de Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury, que recomanava la lectura de les escriptures. El prefaci de Cranmer també va ser inclòs en les pàgines inicials de la Bíblia dels Bisbes.[7]
Hi ha una versió de la Great Bible de Cranmer a la English Hexapla de Samuel Baxter and Sons de 1841. Encara que les còpies d'aquesta obra són rares.
Es pot trobar una reimpressió del Nou Testament de la Great Bible (sense notes al marge) en la segona columna del The New Testament Octapla editat per Luther Weigle, president del comitè de traducció que va elaborar la Revised Standard Version[8].
Enllaços externs
modifica- Freeman, Arthur. «The gospel according to Henry VIII» (en anglès). The Times literary supplement, 12-12-2007.[Enllaç no actiu]
- Kenyon, Frederic G. «Great Bible» (en anglès). Hastings' Dictionary of the Bible. Bible Researcher, 1909. [Consulta: 25 juliol 2014].
Referències
modifica- ↑ Douglas, J. D.; Tenney, Merrill C. Diccionario Biblico Mundo Hispano (en castellà). El Paso (Texas): Editorial Mundo Hispano, 1997, p. 145. ISBN 0311036686 [Consulta: 19 juliol 2014].
- ↑ Daniell, David. The Bible in English : its history and influence (en anglès). New Haven: Yale University Press, 2003. ISBN 0-300-09930-4. LCCN 2002153177.
- ↑ Pollard, Alfred W. «Biographical Introduction». A: The Holy Bible (en anglès). Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 2003. ISBN 1-56563-160-9.
- ↑ Weigle, Luther Allen. The New Testament octapla; eight English versions of the New Testament in the Tyndale-King James tradition. Edited by Luther A. Weigle. (en anglès). Nova York: Thomas Nelson & Sons, 1962. LCCN 62010331 [Consulta: 24 juliol 2014]. [Conté vuit traduccions en anglès del Nou Testament (disposades per cuarts en pàgines oposades). Inclou els N. T. de la Bíblia de Tyndale, la Great Bible, la Bíblia de Ginebra, la Bíblia dels Bisbes, la Bíblia de Douai-Reims, la Bíblia del rei Jaume, la Revised Version i la Revised Standard Version]
- ↑ Herbert, Arthur Sumner; Darlow, Thomas Herbert; Moule, Horace Frederick. Historical Catalogue of Printed Editions of the English Bible, 1525–1961 (en anglès). Londres; Nova York: British and Foreign Bible Society; American Bible Society, 1968, p. 127–129. ISBN 0564001309.
- ↑ Herbert, Darlow i Moule, 1968, p. 46.
- ↑ Doran, Susan; Starkey, David. Henry VIII: Man and Monarch. Londres: British Library, 2009. ISBN 071235025X.
- ↑ Weigle, 1962.