Gregg Semenza

professor d'universitat estatunidenc

Gregg Leonard Semenza (Nova York, 1956) és un premi Nobel americà professor de pediatria, radioteràpia, bioquímica, medicina i oncologia a l'escola de medicina de la Universitat Johns Hopkins. És director del programa vascular a l’Institut d’Enginyeria Cel·lular.[1] Va rebre el premi Lasker a la recerca mèdica bàsica el 2016.[2] És conegut pel seu descobriment de HIF-1, que permet que les cèl·lules canceroses s’adaptin als ambients pobres d’oxigen. Va compartir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 2019 per "descobriments de com les cèl·lules senten i s’adapten a la disponibilitat d’oxigen" amb William Kaelin Jr. i Peter J. Ratcliffe .[3][4]

Infotaula de personaGregg Semenza
Nom original(en) Gregg L. Semenza Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Gregg Leonard Semenza Modifica el valor a Wikidata
12 juliol 1956 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Flushing (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Medicina Perelman de la Universitat de Pennsilvània
Universitat Harvard
Universitat Duke Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballOxygen sensing (en) Tradueix, hipòxia i factor de transcripció Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor d'universitat i metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Johns Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

TrajectòriaModifica

Semenza es va graduar a l'escola Sleepy Hollow el 1974.[5] Com a estudiant a la Universitat Harvard, va estudiar genètica mèdica i va associar gens al cromosoma 21. Per al seu doctorat a la Universitat de Pennsilvània, va seqüenciar gens relacionats amb el trastorn genètic recessiu, beta-talassèmia.[6] Va completar posteriorment la seva residència de pediatria a l' Hospital Universitari Duke [7] abans de fer una beca postdoctoral a la Universitat Johns Hopkins. Esdevingué director fundador del Programa Vascular del Johns Hopkins Institute for Cell Engineering després del seu post doctorat.

RecercaModifica

 
Il·lustració de com les cèl·lules senten i s’adapten a la disponibilitat d’oxigen.

Com a investigador postdoctoral a la John Hopkins, Semenza va avaluar l’expressió gènica en animals transgènics per determinar com aquesta afectava la producció d’eritropoietina (EPO), coneguda per formar part dels mitjans per reaccionar a l’hipòxia o amb nivells baixos d’oxigen a la sang.[8] Va identificar les seqüències gèniques que van expressar factors inductibles de la hipòxia (HIF). El seu treball va demostrar que les proteïnes HIF constaven de dues parts; HIF-1β, una base estable en la majoria de condicions, i HIF-1α que es deterioraven quan hi havia nivells nominals d’oxigen.Va trobar que HIF-1α és essencial per al procés de producció de l'EPO, ja que els subjectes modificats per tenir deficiència de HIF-1α tenien vasos sanguinis malformats i disminuïen els nivells d'OEP. Aquestes proteïnes HIF es van trobar a diversos animals de prova. Va comprovar que la sobreproducció de HIF-1α podria portar el càncer en altres subjectes.

La investigació de Semenza es va sobreposar a la de William Kaelin i Peter J. Ratcliffe per determinar el mecanisme de detecció d’oxigen a les cèl·lules i com la producció d’EPO està regulada per HIF i altres factors. Això ha provocat el desenvolupament de fàrmacs per ajudar a regular aquests processos per a pacients amb anèmia i insuficiència renal.[9]

Vida personalModifica

Semenza va néixer el 1956 [10] a Flushing, Nova York. Amb els seus quatre germans va créixer al comtat de Westchester, Nova York.[5]

Semenza està casat amb Laura Kasch-Semenza, a qui havia conegut mentre estava a Johns Hopkins, i que treballa en una de les instal·lacions de genotipat de la universitat.[5]

PremisModifica

  • 1989: Lucille P. Markey Scholar Award en Ciències Biomèdiques, Markey Trust [11]
  • 1995: Membre elegit de la American Society for Clinical Investigation [12]
  • 2000: Premi E. Mead Johnson per a la Recerca en Pediatria, Society for Pediatric Research [13]
  • 2008: Membre electe de l' Acadèmia Nacional de les Ciències [14]
  • 2008: Membre electe de l' Associació de Metges Nord-americans [15][11]
  • 2010: Premi Internacional Gairdner Foundation [16]
  • 2012: elegit a l’ Institut de Medicina [17]
  • 2012: Gran Premi Científic de la Fundació Lefoulon-Delalande [18]
  • 2012: Premi Stanley J. Korsmeyer, Societat Americana d’Investigació Clínica [19]
  • 2014: Premi Wiley [20]
  • 2016: Premi Lasker (amb William Kaelin i Peter J. Ratcliffe ) [8][21]
  • 2019: Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (amb William Kaelin i Peter J. Ratcliffe ), atorgat pel comitè del Premi Nobel "pels seus descobriments de com les cèl·lules senten i s’adapten a la disponibilitat d’oxigen".[4][22][23]

ReferènciesModifica

  1. «Gregg L. Semenza, M.D., Ph.D.».
  2. Foundation, Lasker. «Oxygen sensing – an essential process for survival - The Lasker Foundation». The Lasker Foundation.
  3. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2019». NobelPrize.org. [Consulta: 7 octubre 2019].
  4. 4,0 4,1 «Nobel Prize in Medicine Awarded for Research on How Cells Manage Oxygen - The prize was awarded to William G. Kaelin Jr., Peter J. Ratcliffe and Gregg L. Semenza for discoveries about how cells sense and adapt to oxygen availability.». .
  5. 5,0 5,1 5,2 Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 107, 33, 17-08-2010, pàg. 14521–14523. DOI: 10.1073/pnas.1009481107. PMC: 2930469. PMID: 20679204 [Consulta: 8 octubre 2019].
  6. «Johns Hopkins geneticist Gregg Semenza wins Lasker Award for insights into how cells sense oxygen», 13-09-2016.
  7. «Gairdner Award», 07-10-2019.
  8. 8,0 8,1 Hurst, Jillian H. The Journal of Clinical Investigation, 126, 10, 13-09-2016, pàg. 3628–3638. DOI: 10.1172/JCI90055. ISSN: 0021-9738. PMC: 5096796. PMID: 27620538. «Further support for an oxygen-sensing mechanism was provided by the discovery of erythropoietin (EPO), a glycoprotein hormone that stimulates erythrocyte production [...] During the same time period in which Semenza was developing EPO-transgenic mice, Peter Ratcliffe, a physician and kidney specialist, was establishing a laboratory in Oxford University’s Nuffield Department of Medicine to study the regulation of EPO»
  9. Ledford, Heidi. «Biologists who decoded how cells sense oxygen win medicine Nobel». Nature, 07-10-2019. [Consulta: 9 octubre 2019].
  10. «Gregg L. Semenza: Facts». nobelprize.org. [Consulta: 9 octubre 2019].
  11. 11,0 11,1 «Gregg L. Semenza, M.D., Ph.D.». Johns Hopkins Medicine. [Consulta: 8 octubre 2019].
  12. «Gregg L. Semenza, MD, PhD». American Society for Clinical Investigation. [Consulta: 7 octubre 2019].
  13. «E. Mead Johnson Award in Pediatric Research». Archived version of American Pediatric Society website. [Consulta: 7 octubre 2019].
  14. «72 New Members Chosen By Academy». nationalacademies.org. [Consulta: 7 octubre 2019].
  15. «2008 Elected Members». Association of American Physicians, 20-12-2019. [Consulta: 8 octubre 2019].
  16. «Nobel Prize in Physiology or Medicine awarded to 2010 Gairdner Laureates». gairdner.org. [Consulta: 7 octubre 2019].
  17. «Two NAM Members Receive Albert Lasker Basic Medical Research Award». nam.edu. [Consulta: 7 octubre 2019].
  18. «Gregg L. Semenza». .
  19. «The 2012 Stanley J. Korsmeyer Award: William G. Kaelin, Jr., MD, and Gregg L. Semenza, MD, PhD». www.the-asci.org. [Consulta: 7 octubre 2019].
  20. «Wiley: The 13th Annual Wiley Prize in Biomedical Sciences Awarded for Advancements in Oxygen Sensing Systems». www.wiley.com. [Consulta: 7 octubre 2019].
  21. Foundation, Lasker. «Oxygen sensing – an essential process for survival». The Lasker Foundation. [Consulta: 7 octubre 2019].
  22. «How cells sense oxygen wins Nobel prize». .
  23. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2019». NobelPrize.org. [Consulta: 8 octubre 2019].