Gregori II de Taron

príncep armeni de Taron

Gregori II de Taron, conegut com a Gregori Taronites (en grec : Γρηγόριος Ταρωνίτης), fou un príncep armeni de Taron que va passar al servei de l'Imperi Romà d'Orient i va exercir diversos càrrecs importants de governador i de comandament sota l'emperador Basili II. Va morir en combat contra els búlgars en les maniobres prèvies a la batalla de Tessalònica el 995.

Infotaula de personaGregori II de Taron
Ambush and death of Gregorios Taronites by the Bulgarians.jpg
La mort de Gregori Taronites en una emboscada preparada pels búlgars tal com figura en l'Escilitzes de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Γρηγόριος Ταρωνίτης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 990 Modifica el valor a Wikidata
Tessalònica (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres romano-búlgares Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAshot Taronites (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAixot III de Taron Modifica el valor a Wikidata
GermansPancraci Taronites Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Gregori era fill d'Aixot III, el príncep de la regió de Taron al sud d'Armènia. A la mort d'Aixot el 967, li van succeir els seus fills Gregori II i Bagrat III (Pankratios en grec) que el 968 van cedir el principat de Taron a l'Imperi Romà d'Orient a canvi de l'obtenció de vastes terres a l'Imperi i del títol de patrici.[1]

Els dos germans van entrar al servei de l'Imperi i van participar en les guerres civils romanes d'Orient que agitaren el començament del regnat de Basili II amb la poderosa aristocràcia militar de l'Àsia Menor, dirigida per Bardas Focas el Jove i Bardas Escleros. En un primer temps van sostenir a aquest últim però no van trigar gaire a posar-se del costat de l'emperador.[1] Segons Yahyā d'Antioquia, el 988-989, Gregori, en endavant magistros fou enviat a reclutar un exèrcit a Trebizonda per conduir-la al cor del territori de Bardas Escleros al voltant de la frontera de l'Eufrates. Fou mentre es dirigia cap a aquesta regió que va ser vençut pels ibers dirigits pel curopalata David III i que sostenien Bardas Escleros.[2][3]

Després de la seva victòria contra les revoltes dels aristòcrates, Basili II es va girar cap als Balcans on Samuel I de Bulgària amenaçava els territoris romans d'Orient. El 991, Gregori va conduir una campanya a Macedònia i es va apoderar de la fortalesa de Beroia abans de tornar a Constantinoble. L'emperador va deixar Gregori Taronites al front de l'exèrcit dels Balcans amb la missió d'aturar els raids de Samuel.[4][5] Fou llavors anomenat dux i va fer de Tessalònica la seu de comandament. Per contra, és difícil de saber si el títol de dux implicava simplement un comandament militar sobre les tropes deixades sota la seva direcció per l'emperador o si, com el títol és generalment emprat, incloïa també la plaça de governador del tema de Tessalònica, que era generalment exercida per un estrateg.[6][7]

Algun temps després d'aquest nomenament, Gregori Taronites va morir en una emboscada preparada pels búlgars: una tropa de bandits o saquejadors s'aproximava a Tessalònica, i Gregori va enviar al seu encontre el seu fill Aixot amb l'avantguarda per reconèixer la situació. Aixot, molt temerari, va iniciar combat contra els búlgars i els va rebutjar però va caure en una emboscada i fou rodejat amb tots els seus homes pels búlgars.  El seu pare que el seguia a distància amb la principal força romana d'Orient es va precipitar en el seu auxili però ja l'esperaven i el van matar.[8] La data exacta d'aquest esdeveniment és desconeguda. La cronologia del relat de Joan Escilitzes sembla situar-ho el 996 mentre que de les fonts armènies citen la data de 991. Els estudiosos moderns estimen que va haver de tenir lloc a tot tardar al mig de l'any 995 perquè Joan Caldos està testificat com dux de Tessalònica més endavant d'aquest  any.[8]

FamíliaModifica

Amb el seu germà Aixot, Gregori fou el fundador de la família noble dels Taronites, que fou una de les principals famílies de l'Imperi Romà d'Orient fins al final del segle xii, però va perdre tota influència després del 1204.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Kajdan 1991, p. 2012-2013
  2. Holmes 2005, p. 98, note 69 ; 320 ; 406, note 21
  3. Strässle 2006, p. 78, note 1080
  4. Holmes 2005, p. 195-196, 406
  5. Strässle 2006, p. 90, 240
  6. Holmes 2005, p. 403-404
  7. Strässle 2006, p. 218, note 21
  8. 8,0 8,1 Holmes 2005, p. 165, 406-407

BibliografiaModifica

  • Kajdan, Aleksandr P. Oxford University Press. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès), 1991. K. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  • Holmes, Catherine. Oxford University Press. Basil II and the Governance of Empire (976-1025) (en anglès), 2005. H. ISBN 978-0-19-927968-5. 
  • Strässle, Paul Meinrad. Böhlau Verlag. Krieg und Kriegführung in Byzanz: die Kriege Kaiser Basileios' II. gegen die Bulgaren (976–1019) (en alemany), 2006. S. ISBN 3-412-17405-X.