Obre el menú principal

El groc de cadmi és un pigment de color groc que s'obté del cadmi.

Contingut

HistòriaModifica

El cadmi va ser descobert a Alemanya el 1817 per Friedrich Stromeyer. L'any 1830 ja s'utilitzava el groc de cadmi com a pigment, encara que no es va estendre el seu ús fins al 1849, quan es va començar a fabricar en grans quantitats.

ComposicióModifica

El groc de cadmi es compon de cristalls mixtos de sulfur de cadmi i sulfur de zinc.

Durant el procés d'elaboració del pigment, si s'hi incorpora seleni, s'obté un to ataronjat o vermell o fins i tot una mica blavós. La mida de les partícules també influeix en el to i color obtingut.

Els pigments de cadmi solen tenir impureses, normalment sulfur de zinc, formant cristalls mixtos. Els pigments anomenats cadmofix, cadmopon o cadmolit poden tenir fins a un 50% de sulfat de bari i sulfat de zinc, sent menys valuosos des del punt de vista pictòric.

Altres pigments de cadmiModifica

La greenoquita, un mineral rar compost per sulfur de cadmi, no s’ha utilitzat mai com a pigment. En canvi el sulfur de cadmi mesclat amb selenur de cadmi es coneix com vermell de cadmi i sí que és usat.

ToxicitatModifica

El cadmi és un metall tòxic. Pot causar diversos problemes mediambientals i tòxics per als éssers vius si és inhalat o ingerit.

Ús en la pinturaModifica

ComportamentModifica

Tots els tons del pigment, des del groc fins al vermell, tenen molt bona resistència a la llum. Excepte el groc llimona, que sol ser substituït per altres pigments del mateix color i més resistents.

La capacitat cobrent i poder colorant és entre bo i molt bo, excepte pels tons ataronjats que és moderat.

Té una perfecta resistència als àlcalis, inclús a la calç. Es pot utilitzar en pintura al fresc, però a l'exterior s'ha de protegir de l'aire per evitar la formació de carbonats o sulfurs que formarien un vel a la superfície.

Combinacions amb altres pigmentsModifica

Es pot barrejar amb qualsevol altre pigment, excepte els de coure.

El verd de cadmi s'obté barrejant groc de cadmi i verd d'òxid de crom. S'obté un verd amb un color molt net i molt resistent a la llum, molt valorat en la pintura a l'oli.

El groc brillant és una barreja de groc de cadmi i blanc de zinc.

BibliografiaModifica

  • Doerner, Max. Los materiales de pintura y su empleo en el arte (en castellà), 1921.