Safranera de l’alfals

espècie d'insecte
(S'ha redirigit des de: Grogueta)

La safranera de l'alfals (Colias croceus)[1] és una papallona diürna de la família Pieridae.[2]

Infotaula d'ésser viuSafranera de l’alfals
Colias croceus Modifica el valor a Wikidata

Safranera de l'alfals (Colias croceus) libant.
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaPieridae
GènereColias
EspècieColias croceus Modifica el valor a Wikidata
((Geoffroy, 1785))
Nomenclatura
Sinònims
  • Colias croceus f. deserticola Verity, 1909
  • Colias croceus f. helice
  • Colias croceus f. helicina Oberthür, 1880
  • Colias croceus f. mediterranea Stauder, 1913
  • Colias edusa (Fabricius, 1787) (non Fabricius, 1777: preoc.)
  • Colias edusa f. obsoleta Grüber, 1929
  • Papilio croceus Fourcroy, 1785
  • Papilio edusa Fabricius, 1787 (non Fabricius, 1777: preoc.)
ProtònimPapilio croceus Modifica el valor a Wikidata

Distribució modifica

La seva distribució geogràfica abasta tot el Mediterrani, inclosa l'Àfrica del nord, Europa (excepte l'extrem nord) i vastes regions d'Àsia.[3]

Morfologia i costums modifica

És una papallona de talla mitjana, que fa de 42 a 54 mm d'envergadura.[3] Té les ales de color groc viu i negre, amb zones nebuloses en què els dos colors es barregen. També té un puntet molt definit a cada ala. Els marges de la part superior de les ales són amples i de color negre. La part inferior és de color groc llimona. Hi ha varietats pàl·lides i blanques de la mateixa espècie.

Aquesta papallona viu als prats i camps oberts per sota dels 2.000 m d'altitud. Es passa el dia anant de camp en camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors del gènere Leontodon, anomenades "dents de lleó". Es troba de la primavera a la tardor i és molt comuna a l'estiu als Països Catalans.

Les erugues de la safranera de l'alfals són de color verd amb una franja groga longitudinal a cada costat. Mengen, preferentment, les fulles de plantes que sovint serveixen de farratge per al bestiar, com l'alfals, la corona de rei, la coroneta rosa (Securigera varia), diverses espècies de Vicia i el trèvol.

Referències modifica

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 4 febrer 2014].
  2. Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. 3,0 3,1 Tshikolovets, Vadim V. Butterflies of Europe & the Mediterranean area (en anglès). Tshikolovets Publications, 2011. ISBN 978-80-904900-0-0.