Groma
La groma era un aparell d'anivellament utilitzat pels agrimensors de la Roma antiga.[1]
Consistia en una perxa vertical que suportava a la seva extremitat superior dos travessers en forma de creu rectangular damunt un pivot: el travesser podia així girar en el pla horitzontal. De cada extremitat d'ambdós travessers queia una plomada.[1]
La groma servia per a comprovar les alineacions i les perpendiculars. A la sortida del sol, l'agrimensor utilitzava les plomades d'un eix com alidada per a determinar el decumanus, o l'eix est-oest. De la posició de les dues altres plomades i un tercer puntal clavat a distància es podia determinar l'eix perpendicular. Per evitar que es confonguin les plomades, tenien una forma diferent aparellada per a cada travesser. No era necessari que el pal central era posicionat perfectament vertical, com que les plomades, per definició cauen en posició vertical. Per a evitar errors deguts a imprecions en l'angle recte de la creu (que a distàncies més grans s'augmenta) es feia una segona mesura, en tornar el groma 90° i es solia aleshores utilitzar la mitjana d'ambdues mesures.
Per extensió, aquest terme va designar el centre d'un campament militar romà o el fòrum a la fundació d'una ciutat, o la intersecció del cardo, l'eix nord-sud i del decumanus, l'eix est-oest, com que l'angle recte format per les direccions d'aquestes dues artèries era comprovat amb la groma.
Origen i etimologia modifica
L'eina sembla originari de Mesopotamia i via els grecs i els etruscs ha arribat al romans. La paraula llatina groma provindria via una transformació etrusca groma (gn/gr) d'un menllevat del grec γνώμων, que significa «rellotge del sol»,[2] o només l'agulla de tal rellotge, «escaire» o «llença».[3] Els romans l'anomenaven també ferramentum (eina de ferro), tetrans (quadrant) o stella (estel) per la forma estelada del lineal de visera. L'agrimensor es deia també gromaticus,[4] com el famós Higí el Gromàtic.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Groma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. «γνώμων». A: Diccionari manual grec clàssic-català. Barcelona: Larousse, 2011, p. 120. ISBN 978-84-7153-909-0.
- ↑ «γνώμων». A: Beknopt Grieks-Nederlands Woordenboek. Groningen: Wolters, 1961, p. 164.
- ↑ Graves, John Thomas (J.T.G.). «Hyginus, gromaticus». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. vol.1. Boston: Walton and Maberly, 1848 (1873) [Consulta: 12 agost 2015]. «The Gromatici derived their name from the groma or gnomon [...].»
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Groma |
- «Roman Surveying» (anglès)Descripció d'una groma a la web del Corinth Computer Project