El guamo, wamo o guamotey és una llengua extingida de Veneçuela. Kaufman (1990) considera convincent una connexió amb les llengües chapacura-wañam.

Infotaula de llenguaGuamo
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Guamo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologguam1236 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listqax Modifica el valor a Wikidata

Varietats

modifica

Varietats que poden haver estat dialectes o idiomes molt relacionats:[1]

  • Guamo de San José - al riu Santo Domingo, Zamora
  • Dazaro - parlat a Zamora al riu Guanare
  • Guamontey - parlat des de la desembocadura del riu Zárate fins al riu Apure (sense atestar)
  • Tayaga - parlat entre el riu Arauca i el riu Apure, a Apure (sense certificar)
  • Atapaima - un cop parlat a la desembocadura del riu Guanaparo, a l'estat de Guárico, Veneçuela (sense atestar)
  • Guárico - llengua principal extingida de Guárico, parlada al riu Guárico, riu Portuguesa i riu Apure (sense atestar)
  • 'Guire' - parlat al curs mig del riu Tiznados, riu Orituco i riu Guaritico, estat de Guarico (sense atestar)
  • 'Payme' - parlat a la desembocadura del riu Guárico (sense atestar)

Comparació de dialectes

modifica

Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per als dialectes guamo de Santa Rosa i San José.[1]

glossa Santa Rosa San José
un tagstar tagstame
dos kete dikiampa
tres kurumktin kakute
cap putí puté
ull tuxua tuagin
dent aufé ufé
home daixu dauirko
aigua kum kum
foc kuxul
sol tign matatin
jaguar dion dion
casa danga danxa

Llista de paraules de 1778

modifica

El Guama s'atesta principalment en una llista de paraules de 1778. La llista s'ha reproduït a continuació, mantenint l'ortografia original espanyola per a les formes del guama.[2]

castellà
(original)
català
(traduït)
Guama
(ortografia original)
Dios Déu Aipit matá
padre pare jauai
madre mare famú, jamo
hijo fill clujuapi, tufé
hija filla tuapi, tua
hermano germà dipiâ, dipe
hermana germana tipi, dipe
marido marit diquimi
mujer dona diquime, ticauca
doncella noia ascu murestapane
mozo noi daicoraquâ, guaté
niño nen chufi, choafi
hombre home daiju, dauirco
gente gent aucherme, caserme
cabeza cap putí, puté
cara cara cutí, taquajo fin
nariz nas fin
narices nassos auji fin
ojo ull tujua, tuaguin
cejas celles chafuti, ascaro tuagun
pestañas pestanyes matatújua, dicho
oreja orella dupen
frente front tintecuti, titicunté
cabellos pèl scará, ascaro
mejillas galtes faquibtari
boca boca matá
garganta gorja pichê, dischufa
labios llavis dufpâ, matá
dientes dents aufê, ufé
lengua llengua dituâ
barba barba dischemata, dichimatá
cuello coll dischufa
hombro espatlla matachêa, ochepe
codo colze dupeju, dicho
mano catâne
brazo braç chê, ochepe
dedos dits diji, dujum
uñas ungles casquiri, cascurum
pecho pit cupa
vientre ventre dueju, cataju
espalda esquena matatiputi, gi
pie peu catafa
rodilla genoll aquapec
corazón cor afquinantafa, tife
estómago estòmac catafu
sangre sang jue, ducú
leche llet temontepaca, terau
piel pell dacaju, cauté
carne carn testu
hueso os ditancu
oído orella quiepen, dupen
vista vista jateique, paiquac
ver veure jasii, dicho
gusto gust muquati, guacatá
olfato olfacte suquagtiri, astiri
oler olorar astiri, dicho
tacto tacte shape
voz veu cadse, chefé
hablar parlar texê
palabra paraula cuscaisi, mitejé
nombrar anomenar suquampeiste
gritar cridar ducare, guacare
grito crit guacare
ruido soroll esquiêjua, esquianju
aullido udol aitê, aucatacut
llorar plorar ducatit, aitê
reír riure michista, mutista
cantar cantar chejê, tefé

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  2. Anònim. 1928 [1778]. Traduccion de algunas voces de la lengua Guama. In Lenguas de América, 382-393. Madrid.

Bibliografia

modifica
  • Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990.