El guanahatabey (guanajatabey) era la llengua dels guanahatabeys, una societat de caçadors-recol·lectors que va viure a l'oest de Cuba fins al segle XVI. Se'n sap molt poc, ja que els guanahatabey van desaparèixer a principis del període de la colonització espanyola abans de registrar informació substancial sobre ells. L'evidència suggereix que era diferent del taïno parlada a la resta de l'illa.[1][2]

Infotaula de llenguaGuanahatabey
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Grup ètnicGuanahatabeys
Autòcton deProvíncia de Pinar del Río i Illa de la Juventud Modifica el valor a Wikidata
EstatCuba Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua
llengua no classificada
Llengües prearawak de les Grans Antilles Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3none

Descxripció

modifica

Els guanahatabeyd eren caçadors-recol·lectors que semblen ser anteriors a l'agricultura siboney, el grup taïno que habitava la major part de Cuba. En el període de contacte, els guanahatabeys vivien principalment en un extrem occidental, a la província de Pinar del Río, on els siboney no es van establir i van ser colonitzats pels espanyols relativament tard. Els comptes espanyols indiquen que el guanahatabey era diferent i inintel·ligible mútuament amb la llengua taïno parlada a la resta de Cuba i a tot el Carib.[1][3] No s'ha documentat cap paraula de la llengua guanahatabey.

Topònims

modifica

Tot i això, Julian Granberry i Gary Vescelius han identificat cinc noms de lloc que consideren que no són taïno, i que, per tant, poden derivar del guanahatabey. Granberry i Vescelius argumenten que els noms tenen paral·lelismes en la llengua warao, i suggereixen una possible connexió amb la llengua macorix de la Hispaniola (vegeu Llengües waroid).[4]

Possibles topònims guanahatabey[5]
Nom Paral·lel en warao Significat warao
Camujiro ka-muhi-ru 'troncs de palmeres'
Guara wara 'garsa blanca'
Guaniguaníco wani-wani-ku 'lluna amagada, posta de lluna'
Hanábona hana-bana 'Plomes de canya de sucre'
Júcaro hu-karo 'entrecuix d'arbre de doble punta'

Vegeu també

modifica
  1. 1,0 1,1 Rouse, pp. 20–21.
  2. Granberry and Vescelius, pp. 18–20.
  3. Granberry and Vescelius, pp. 15, 18–19.
  4. Granberry and Vescelius, pp. 75–77.
  5. Granberry and Vescelius, p. 76, Table 6

Referències

modifica