Guerau de Queralt i de Perellós

baró (? - 1471)

Guerau de Queralt i Perellós (1385-86[1] - 1471) va ser baró de Santa Coloma, fill de Pere de Queralt i Clemença de Perellós.

Infotaula de personaGuerau de Queralt i de Perellós
Biografia
Naixement> 1378
Mort1471 Modifica el valor a Wikidata
  baró de Santa Coloma
Família
FillsPere de Queralt-Perellós Modifica el valor a Wikidata
ParePere VI de Queralt Modifica el valor a Wikidata

Possiblement, assumeix la baronia de Santa Coloma el 1420.[2] Aquest any mor Clemença (entre el 9 de gener i el 26 de febrer) i el seu germà Gaspar (entre març i setembre); ⁣[3] aquest últim, ostentava la baronia des de 1407. El primer document conegut en el qual Guerau consta com a baró data de 1422.[4]

Es casa amb Francesca (Clemença?) de Perellós, i en segones núpcies, amb Isabel d’Orcau i de Castellbisbal (1441).[5][6]

La relació amb les autoritats colomines va ser bona. El 1434 redueix el delme a la desena part estricta;[7] el 1452, concedeix a la Universitat de Santa Coloma de Queralt la facultat de triar sis jurats de cada braç;[8] dos anys més tard, concedeix nous privilegis a la Universitat: la jurisdicció sobre els mostassafs,[9] i la capacitat de taxar el preu de la carn (1454).[10]

En l'esfera nacional, el 1461 participa de les gestions de la Diputació del General per alliberar Carles de Viana.[11] Un dels seus fills, fra Pere, era confessor del príncep; com ell, va morir a finals de 1461.[12]

Durant la guerra civil catalana, Guerau s’alinea amb les institucions catalanes, fet que provoca que perdi la jurisdicció de la baronia de Santa Coloma en benefici del seu fill Dalmau.[13] Guerau testa el 22 de maig de 1471 i mor el mateix any.[5][14]

Referències

modifica
  1. Cuella, Ovidio. Bulario Aragonés de Benedicto XIII, v. II (en castellà). Saragossa: Institución «Fernando el Católico» (C. S. I. C.), 2005, p. 43-44. ISBN 84-7820-778-3. 
  2. Josep Ramon. Consiliorum vna cum sententiis et decisionibus audientiae regiae principatus Cathaloniae (en castellà). Barcelona: Tipografia Stephani Liberos, 1628, p. 583. 
  3. Segura, Joan. Història de Santa Coloma de Queralt. Joaquim Segura i Lamich (ed). Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1984, p. 211. ISBN 84-505-0632-8. 
  4. Segura, Joan. Costums de Catalunya. Guillem Carreras (ed). Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2021, p. 121. ISBN 978-84-941520-5-4. 
  5. 5,0 5,1 Fluvià i Escorsa, Armand de. Nobiliari general català, vol. II-B. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, 2023, p. 123. 
  6. Segura, 1984, p. 213.
  7. Segura, 1984, p. 212.
  8. «Arxiu Comarcal de Montblanc. Capbreu de Santa Coloma de Queralt (1617-23), f.19», 1617-1623. [Consulta: 28 febrer 2022].
  9. Capbreu, 1617-1623, p. 19-20.
  10. Capbreu, 1617-1623, p. 20v.
  11. Miranda Menacho, Vera-cruz «El príncipe de Viana en la Corona de Aragón». Tesi doctoral., 2011, pàg. 288.
  12. de la Peña, Narcís Feliu. Anales de Cataluña, v. 3 (en castellà). Barcelona: Impremta de Joan Pau Martí, 1709, p. 27. 
  13. Segura, 1984, p. 214-15.
  14. «ACA, DIVERSOS, Queralt, Pergamins, n. 155», 1471. [Consulta: 28 febrer 2022].