Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347

La guerra civil romana d'Orient del 1341–1347, o segona guerra civil de l'era dels Paleòleg,[1] fou un conflicte que esclatà a l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] després de la mort d'Andrònic III Paleòleg per la tutoria del seu fill de nou anys i successor, Joan V Paleòleg. El ministre en cap d'Andrònic III, Joan Cantacuzè, s'enfrontà a una regència encapçalada per l'emperadriu vídua, Anna de Savoia, el patriarca de Constantinoble, Joan XIV Calecas, i el megaduc, Aleix Apocauc. La guerra polaritzà les classes socials de l'Imperi, car l'aristocràcia feia costat a Cantacuzè i les classes baixes i mitjanes donaven suport als regents. Les diferències religioses també foren un factor de pes, encara que en menor mesura, car els defensors de la doctrina mística de l'hesicasme en la controvèrsia hesicasta sovint eren partidaris de Cantacuzè.

Infotaula de conflicte militarGuerra civil romana d'Orient del 1341-1347
Guerres romano-otomanes Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra civil Modifica el valor a Wikidata
Datasetembre del 13418 de febrer del 1347
EscenariTessàlia, Macedònia, Tràcia i Constantinoble
LlocMacedònia, Constantinoble, Tràcia i Tessàlia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria de Joan Cantacuzè sobre els regents
  • Reconeixement de Joan Cantacuzè com a emperador de rang superior
  • Conquesta de Macedònia, Albània, l'Epir i Tessàlia pels serbis i fundació de l'Imperi Serbi
  • Conquesta de part del nord de Tràcia pels búlgars
Bàndols
Joan V Paleòleg
Regents:
Anna de Savoia
Joan XIV Calecas
Aleix Apocauc
Aliats:
Zelotes de Tessalònica
Sèrbia (1343–1347)
Segon Imperi Búlgar
Principat de Karvuna
Joan Cantacuzè
Aliats:
Sèrbia (1342–1343)
Beilicat de Tin (1342/3–1345)
Beilicat dels otomans
Beilicat dels saruhànides
Comandants
Aleix Apocauc
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Gregori Preliub
Ivan Alexandre de Bulgària
Momtxil
Joan Cantacuzè
Manuel Cantacuzè
Joan Àngel
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Hrélja
Umar Beg
Orhan

NotesModifica

ReferènciesModifica

  1. Reinert, 2002, p. 263 i 265.

BibliografiaModifica

  • Reinert, S. W. «Fragmentation (1204–1453)». A: Mango, C. The Oxford History of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 2002, p. 248–283. ISBN 978-0-19-814098-6.