Guerres romano-longobardes
seguit de conflictes entre l'Imperi Romà d'Orient i la tribu germànica dels longobards (568-751)
Les guerres romano-longobardes o guerres bizantino-longobardes foren tot un seguit de conflictes entre l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] i la tribu germànica dels longobards que es produïren entre el 568 i el 751. El principal casus belli foren les ambicions imperialistes del rei longobard, Alboí, que frisava per emparar-se del nord d'Itàlia. Les guerres se saldaren amb una derrota romana d'Orient, car els longobards començaren per eixamplar el seu domini a gran part del nord d'Itàlia i acabaren de conquerir l'exarcat de Ravenna el 751.[1]
Invasions bàrbares  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | sèrie de guerres |
| Data | 568 – 751 |
| Lloc | península Itàlica |
| Participants | Imperi Romà d'Orient i longobards |
Notes modifica
Referències modifica
- ↑ De Libera, 2007, p. 436.
Bibliografia modifica
- De Libera, A. La filosofia medieval. Universitat de València, 2007. ISBN 9788437065595.