Guglielmo Arnone
Guglielmo Arnone (Milà, 1570 - Idem, 1630),[1] va ser un organista i compositor de música sacra italià del Renaixement
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | organista  |
| Instrument | Orgue |
Biografia
modificaCompositor i organista a Milà. Estudiant de Claudio Merulo entre 1584 i 1586.{nota, 1} Va ser nomenat organista de la catedral de Milà el 12 de desembre de 1591, amb un sou de 400 lires imperials i probablement va ocupar aquest càrrec fins al 1626,[2] o va mantenir el càrrec fins a la seva mort.
Llista d'obres corals
modificaPublicacions
modifica- "Magnificat" da 4 a 8 voci con basso continuo" (Milà, 1595)[2]
- Partitura del secondo libro delli motetti à cinque, & otto voci (Milan: Tini, 1599)
- Il primo libro de madrigali a sei voci (Venice: Amadino, 1600)[3]
- Sacrarum modulationum, quae vulgo motecta vocantur. Sex vocibus. Liber tertius (Venice: Amadino, 1602)
- Missa una, motecta, Magnificat, Litaniae B. Mariae Virginis, falsis bordonis et Gloria Patri qui octonis vocibus concinentur cum basso ad organum, Op. 6 (Venice: Gardano, 1625)
Notes
modifica nota 1 - "Partitura del 2° libro delli motetti"
| « | "Per la dedicatòria de la seva "Partitura del 2° libro delli motetti" (1599) sabem que va ser milanès i alumne de Claudio Merulo, amb qui probablement va estudiar entre 1584 i 1586 va estudiar a Màntua." | » |
Referències
modifica- ↑ https://www.cpdl.org/wiki/index.php/Guglielmo_Arnone
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 https://www.musicalion.com/de/scores/noten/250208/guglielmo-arnone
- ↑ una col·lecció de "Madrigali a 6 voci, llibre I", publicada a Venècia el 1600, va ser dedicada al duc Vincenzo de Màntua.