Obre el menú principal

Guilhem Figueira (fl. ...1215-1240...) fou un trobador occità. Se'n conserven dotze composicions.

Infotaula de personaGuilhem Figueira
BnF ms. 12473 fol. 95 - Guilhem Figueira (2).jpg
BnF ms. 12473 fol. 95; cançoner K
Biografia
Naixement 1195 (Gregorià)
Tolosa de Llenguadoc
Mort 1250 (Gregorià) (54/55 anys)
Activitat
Ocupació Trobador, poeta i compositor
Moviment Música medieval
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

No es conserven referències a aquest personatge en documents d'arxiu. La vida va ser escrita per algú molt hostil a aquest trobador (mout se fez grazir als arlotz et als putans et als hostes et als taverniers = "es féu molt agradable als homes de mala vida, als truans, als hostalers i taverners"). I ens dóna unes indicacions que poden ser certes: que era de Tolosa, fill d'un sastre i ell mateix sastre. I, el que sí que és cert és que quan els francesos prengueren Tolosa, se n'anà a Llombardia.[1] Els darrers anys de la seva producció poètica, de 1230 fins a la darrera peça datable el 1240, els passà a la cort de Federic II.

La peça més coneguda és D'un sirventes far en est son que m'agensa (217,2), un violent i llarg (23 estrofes; 160 versos) sirventès contra l'església de Roma amb motiu de la croada contra els albigesos. El sirventès fou escrit cap a 1229, a Tolosa, i utilitza la música i rima d'un himne marià, cosa que n'hauria facilitat l'aprenentatge i la difusió entre el públic.[2] El sirventès fou respost per la trobairitz Gormonda de Monpeslier.

 
BnF ms. 854 fol. 109v; cançoner I

ObraModifica

Es conserven un total de dotze composicions de Guilhem Figueira. Només dues són cançons mentre que la majoria són sirventesos, dues cançons de croada i peces de debat.

SirventesosModifica

  • (217,2)[3] D'un sirventes far en est son que m'agenssa
  • (217,4) Ja de far nou sirventes
  • (217,4a) Ja de far un sirventes
  • (217,5) No ·m laissarai per paor
  • (217,8) Un nou sirventes ai en cor que trameta

Cançons de creuadaModifica

  • (217,1) Del preveire major
  • (217,7) Totz hom qui ben comensa e ben fenis

CoblasModifica

CançonsModifica

  • (217,4b) Ja non agr' obs qe mei oill trichador
  • (217,6) Pel joi del belh comensamen

TensóModifica

ReferènciesModifica

  1. Vegeu l'edició i traducció de la vida també a Riquer, Los trovadores p. 1271
  2. De fet, existeixen documents que proven que era conegut del gran públic quaranta anys després de la seva composició (vegeu Riquer, Los trovadores, p. 1272)
  3. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

BibliografiaModifica

EdicióModifica

  • Emil Levy, Guilhem Figueira, ein provenzalischer Troubadour, Berlín, 1880

RepertorisModifica

  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 334
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 228-230 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Guilhem Figueira és el número PC 217]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica