Obre el menú principal

Guilhem de Balaun (o de Balazuc segons algun cançoner) (finals del s.XII-primera meitat del s. XIII) fou un trobador occità. Se'n conserva només una cançó.

Infotaula de personaGuilhem de Balaun
BnF ms. 12473 fol. 96v - Guilhem de Balaun (1).jpg
BnF ms. 12473 fol. 96v, cançoner K
Activitat
Ocupació Trobador i compositor
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Vida i obraModifica

D'aquest trobador es conserven només una cançó i una extensa vida. Segons Boutière, cal identificar el seu lloc d'origen amb Baladuc (o Balazuc).

La vida, certament de tipus novel·lesc i no basada en fets reals, fa la funció de razó de la poesia conservada. En la vida s'explica que, després que Guilhem hagués ajudat Peire de Barjac a recuperar la seva dama i que aquest li hagués explicat que era molt més gran el goig de recuperar la dama més que no pas el d'obtenir-la per primer cop, Guilhem decidí provar si era veritat. Per això Guilhem allunyà de si la seva dama, Guilhelma de Jaujac, i la rebutjà. Tot i que ella intentà recuperar-lo, ell la maltractà. Tot això narrat extensament i amb detalls en la vida. Quan finalment Guilhem s'adonà que havia comès un error i intentà reparar-lo, la dama el rebutjà i aleshores Guilhem compongué la cançó Lo vers mou merceyan ves vos ("Començo el vers demanant-vos mercè"), que feu arribar a la Guilhelma de Jaujac a través de Bernat d'Andusa.[1] Guilhelma només acceptà la reconciliació si Guilhem es feia treure i li enviava l'ungla del dit petit, cosa que Guilhem feu.

 
BnF ms. 854 fol. 111v, cançoner I

La cançó és recollida en diversos cançoners. La vida, evidentment, està feta en la funció d'interpretar la cançó i és producte novel·lesc, encara que els personatges esmentats puguin ser reals (com Bernat d'Andusa). La hipòtesi que el personatge esmentat sigui Bernat VII d'Andusa és el que fa situar a Boutière[2] la poesia abans de 1223, data de la mort d'aquest personatge.

CançóModifica

  • (208,1)[3] Lo vers mou merceyan ves vos

BibliografiaModifica

  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores : textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores / Galaxia Gutemberg, 1995, p. 170-175 [miniatura del cançoner I i K, i text de la vida en occità i castellà]
  • Jean Boutière, "Le troubadour Guilhem de Balaun", Annales du Midi vol. 48, número 191 (1936), p. 225-251

RepertorisModifica

  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 258
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 170-176 [Reproducció de la vida i d'alguna razó, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]
  • Jean Boutière / Alexander H. Schutz (editors), Biographies des troubadours : textes provençaux des XIIIe et XIVe siècle, París, Nizet, 1950, 1964, p. 141-149 [versió de H i de R]
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Guilhem de Balaun és el número PC 208]

ReferènciesModifica

  1. Que Boutière, p. 239, conjectura que pot ser Bernat VII d'Andusa
  2. Obra citada en la bibliografia, p. 239
  3. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Enllaços externsModifica