Guillem Ferrer i Clavé
Guillem Ferrer i Clavé (Barcelona, 15 d'octubre de 1880 – 1926)[1] va ser un violoncel·lista, professor de música i contrabaixista català que estigué molt vinculat a l'Orfeó Català de Mèxic.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 octubre 1880 Barcelona |
Mort | 1926 (45/46 anys) |
Activitat | |
Ocupació | violoncel·lista, pedagog musical |
Instrument | Violoncel |
Família | |
Mare | Àurea Rosa Clavé i Soler |
Germans | Carles Ferrer i Clavé |
Biografia
modificaGuillem Anselm Manuel Ferrer i Clavé va néixer al carrer Xuclà de Barcelona, fill d'Àurea Rosa Clavé i Bosch i del seu marit, Conrad Ferrer i Fossà,[2] i net de Josep Anselm Clavé. El seu germà Carles també es va dedicar a la música.
Guillem fou membre (1899-1902) del conjunt musical Octeto Español. L'any 1901 la formació viatjà de gira als Estats Units, primer, i a Mèxic, després. Com altres membres del conjunt (Josep Rocabruna, Rafael Torelló i Ros i el pianista Joan Roure), decidí establir-se a Mèxic. Posteriorment formà part del Quintet Jordà-Rocabruna, que integraven els músics Josep Rocabruna (violí 1r), Guillermo Gómez (violí 2n), Guillem Ferrer (violoncel), Lluís Jordà (piano) i Lluís Mas (harmònium). Amb els esmentats Rocabruna i Jordà formà part del nucli fundacional de l'Orfeó Català de Mèxic i en fou el primer director del cor. L'any 1912 renuncià a tots els càrrecs a l'entitat i tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà a ensenyar música, a més de participar com a violoncel·lista en orquestres.[3]
El 19 de maig de 1909 es va casar a la parròquia de Sant Josep de Mèxic amb Maria Mata i Mas, natural de Martorell.[4][5] Van tenir tres fills, Conrad, Guillema i Àurea,[6] i almenys un d'ells portar ambdós cognoms del pare i el primer de la mare: Conrad Ferrer-Clavé i Mata (1911-1980).[7][8]
Enregistraments
modificaReferències
modifica- ↑ «Cartas de Méjico». El Cantábrico, 25-05-1926, pàg. 6.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1880, número de registre 5448.
- ↑ El 1920 el trobem com a violoncel·lista de l'Orquestra Pau Casals en el concert inaugural d'aquesta formació, el del 13 d'octubre. L'any següent, el 1921, tornava a aparèixer com a instrumentista de la mateixa orquestra.
- ↑ El setembre del 1927 la seva vídua Maria Mata i Mas rebé un premi de la Societat Econòmica d'Amics del País «Enllaç».
- ↑ «Gacetillas». La Vanguardia, 02-09-1927, pàg. 6.
- ↑ «Necrológicas - Conrad Ferrer-Clavé i Mata». Hoja oficial de la provincia de Barcelona, 13-10-1980, pàg. 6.
- ↑ «Homenaje a una centenaria agrupación folklórica». La Vanguardia, 30-07-1963, pàg. 17.
- ↑ «Esquela de Maria Dolors Vidal i Ricart, vídua de Conrad Ferrer-Clavé i Mata». La Vanguardia, 12-05-2009, pàg. 30.
- ↑ «Edison Cylinder and Disc Record Collection». Arxivat de l'original el 2009-08-16. [Consulta: 2 juliol 2009].
- ↑ «Reproducció d'un cilindre Edison? amb El amor es vida, enregistrat el 1905». Arxivat de l'original el 2011-07-27. [Consulta: 7 gener 2016].