Guillem I d'Holanda
Guillem I Holanda (circa 1167) - 4 de febrer de 1222) va ser comte d'Holanda des 1203 a 1222 Era fill de Florenci III, comte d'Holanda, i d'Ada de Huntingdon.
 Imatge de Guillem I d'Holanda en un gravat del segle XVI | |||||||||||
| Nom original | (nl) Willem I van Holland  | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||
| Naixement | 1167 (Gregorià) la Haia | ||||||||||
| Mort | 4 febrer 1222 (54/55 anys) la Haia | ||||||||||
| Sepultura | Rijnsburg | ||||||||||
 Comte d'Holanda | |||||||||||
| 1203 – 1222 | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||
| Conflicte | Cinquena Croada | ||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Comte Graf | ||||||||||
| Família | Gerulfing | ||||||||||
| Cònjuge | Adelaide of Guelders (en)  (1197 (Gregorià)–)Marie de Brabant (1220 (Gregorià)–) | ||||||||||
| Fills | Florenci IV d'Holanda (  Adelaide of Guelders (en) )Otton III de Hollande ( Adelaide of Guelders (en) )Ada of Holland (en) ( Adelaide of Guelders (en) ) | ||||||||||
| Pares | Florenci III d'Holanda i Ada of Huntingdon (en) | ||||||||||
| Germans | Florence of Holland (en) , Teodoric VII d'Holanda i Ada of Holland (en) | ||||||||||
 | |||||||||||
| |||||||||||
Història modifica
El 1192, Guillem va regressar de Terra Santa, on va participar en la presa d'Acre, i es va enfrontar al seu germà Teodoric VII. Va fer revoltar-se als frisons occidentals i va atacar amb ells el Kennemerland. Després d'ésser derrotat per la seva cunyada Adelaida es va reconciliar amb el seu germà i va rebre el senyoriu de Frísia en feu del comtat d'Holanda.[1]
Guerra civil modifica
Teodoric VII va morir el 1203 i la seva hereva era la seva filla Ada, casada amb Lluís II, comte de Looz. Guillem va reivindicar la successió i recolzat pel duc de Brabant i una majoria del poble holandès va entrar en guerra contra la seva neboda, a qui donaven suport el comte de Flandes i els bisbes de Lieja i d'Utrecht.
Guillem va vèncer després d'alguns anys de guerra civil i, després de l'expulsió d'Hug de Voorne de Zelanda, va signar la pau amb el bisbe d'Utrecht el 1206 i es va fer reconèixer com a comte d'Holanda.[2] Anteriorment, el 1203, l'emperador Otó IV l'havia confirmat en la sobirania del comtat perquè s'havia declarat partidari dels Güelfs. Va prendre part a la guerra entre Anglaterra i França, a la qual recolzava Flandes.
El 1213 i el 1214, va combatre amb tanta de fortuna els francesos, a qui no només va arrabassar diverses ciutats sinó que els va derrotar també al mar. Això va propiciar que el duc de Brabant trenqués la seva aliança amb França i conclogués amb Guillem un acord pel qual es va concertar el matrimoni de Matilde de Brabant amb Florenci, fill primogènit de Guillem.[3]
Canvi d'aliats modifica
Tanmateix, el 1215, a la batalla de Bouvines, va ser fet presoner amb gran part dels seus cavallers. El comte d'Holanda va haver de pagar un fort rescat per obtenir la seva llibertat.[3]
Va canviar de partit i es va aliar amb França enfront d'Anglaterra, aliança que va ser la causa que el papa l'excomuniqués, així com al rei de França i a tots els del seu partit. Va prendre part en una expedició contra Joan sense Terra-
La història li atribueix l'honor d'haver promulgat les primeres lleis municipals i atorgat els primers privilegis a les ciutats de Middelburg, Dordrecht i Geertruidenberg.[4]
Matrimonis i descendència modifica
L'any 1197, Guillem es va casar en primeres noces amb Adelaida de Gueldre, filla d'Otó I, comte de Gueldre i de Ricarda de Baviera amb qui va tenir els fills següents:
- Florenci IV (1210 - 1234), comte d'Holanda.
- Otó (?- 1249), bisbe d'Utrecht i regent d'Holanda de 1238 a 1239.
- Guillem (? - 1238), regent d'Holanda de 1234 a 1238].
- Ricarda (? - 1262)
- Ada (? - 1258), abadessa a Rijnsburg.
Després de la mort de la seva esposa es va tornar a casar. El 1220, es va casar amb Maria de Brabant, filla d'Enric I, duc de Brabant, i Matilde de Boulogne.
Referències modifica
- ↑ Kerroux, 1778, p. 97.
- ↑ Kerroux, 1778, p. 99-100.
- ↑ 3,0 3,1 Kerroux, 1778, p. 100.
- ↑ Kerroux, 1778, p. 101.
Bibliografia modifica
- Kerroux, Louis Gabriel Florence. Abrégé De L'Histoire De La Hollande Et Des Provinces-Unies: Depuis Les Tems Les Plus Anciens Jusqu'A Nos Jours, Volum 1 (en francès), 1778.