Guillem I de Wittelsbach
Guillem I de Wittelsbach, successivament duc de Baviera, de la Baixa Baviera i de Baviera-Straubing (Frankfurt del Main, 12 de maig de 1330 - 15 d'abril de 1389 a Le Quesnoy), va ser el segon fill de l'emperador Lluís IV de Baviera de la seva segona esposa Margarida d'Holanda i Hainaut. També va ser conegut com a comte Guillem V d'Holanda, comte Guillem III d'Hainaut i com a comte Guillem IV de Zelanda.
![]() ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 12 maig 1330 ![]() Frankfurt del Main ![]() | ||||
Mort | 15 abril 1389 ![]() Le Quesnoy ![]() | ||||
Sepultura | Valenciennes ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | polític ![]() | ||||
Altres | |||||
Títol | Duc ![]() | ||||
Família | Dinastia Wittelsbach ![]() | ||||
Cònjuge | Maud, Countess of Leicester (en) ![]() ![]() | ||||
Fills | Elisabeth bastaard van Beieren (en) ![]() ![]() | ||||
Pares | Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic ![]() ![]() | ||||
Germans | Beatriu de Baviera, Elisabet de Baviera, Agnès de Baviera, Margarida de Baviera, Matilde de Baviera, Lluís VI de Wittelsbach, Lluís V de Wittelsbach, Esteve II de Wittelsbach, Otó V de Wittelsbach i Albert I de Wittelsbach ![]() | ||||
Premis | |||||
Biografia
modificaEn 1345 el pare de Guillem va concedir Hainaut, Holanda, Zelanda i Frísia a la seva dona Margarida, i poc després també al seu fill Guillem. Després de la mort del seu pare el 1347 Guillem va governar Baviera, Holanda i Hainaut juntament amb els seus cinc germans fins a 1349. Amb la primera divisió de les possessions Wittelsbach el 1349 va rebre Hainaut, Holanda i Baixa Baviera, juntament amb els seus germans Esteve II i Albert I. Després de la divisió següent de Baviera el 1353 va governar juntament amb el seu germà menor, Albert I de Baviera-Straubing, a Holanda i a Hainaut.
El 1350, els nobles d'Holanda va demanar a Margarida de tornar de nou a Holanda. El seu fill Guillem descontent, que es va negar a pagar-li la pensió alimentària. La lliga de Cod es va formar el 23 de maig de 1350 per un cert nombre de partidaris de Guillem. El 5 de setembre del mateix any, la lliga de Hook es va formar per oposar-se. Les dues faccions aviat es van enfrontar i va començar una llarga guerra civil entre Guillem i la seva mare; Eduard III d'Anglaterra, cunyat de Margarida a través de la seva germana Felipa d'Hainaut, va anar a ajudar-la, guanyant el combat naval de Veere el 1351; però unes setmanes més tard, la lliga de Hook i els seus aliats anglesos van ser derrotats per Guillem i la lliga de Cod a Vlaardingen, una derrota que va arruïnar causa de Margarida. Eduard III poc després va canviar de bàndol, i l'emperadriu es va veure obligada (1354) a arribar a un acord amb el seu fill, sent reconegut com a comte d'Holanda i Zelanda (que van quedar unides personalment en endavant), mentre ella conservava Hainaut fins a la seva mort. Margarida va morir dos anys més tard, deixant a Guillem, en possessió de tota l'herència (Holanda-Zelanda i Hainaut, juliol de 1356). Guillem es va casar amb Matilde ("Maud" en l'estil anglès) de Lancaster, germana de Blanca de Lancaster.
En 1357, va començar a mostrar signes de demència, i el seu germà Albert, va assumir la regència a Baviera i després a Holanda i a Hainaut el 1358. Guillem va ser confinat per la resta de la seva vida (1358).
Matrimoni i fills
modificaEs va casar en 1352 a Londres amb Matilde de Lancaster, filla d'Enric de Grosmont, primer duc de Lancaster i Isabel de Beaumont. Només van tenir una filla, que va morir el 1356.
A més va tenir fills il·legítims:
- Guillem, casat el 1398 amb Lisbeth Hughe.
- Elisabet, casada amb Brustijn van Herwijnen, senyor de Stavenisse.
Va morir el 1389 quan el seu germà Albert ja feia més de 30 anys que governava.
Referències
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem I de Wittelsbach |