Guillem de Baviera
Guillem, duc de Baviera (Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld, 10 de novembre, 1752 - Bamberg (Oberfranken), 8 de gener,[1] fou comte palatí i duc de Gelnhausen. Des del 16 de febrer de 1799 va ser el primer duc de Baviera, títol de nova creació de l'única branca que quedava de la branca de Wittelsbach, que també provenia del Palatinat, a més de la línia de l'elector que governava a Baviera. Mai va governar el seu propi principat, però va ser governador del Ducat de Berg del 17 de desembre de 1803 al 20 de març de 1806.
  | |
| Nom original | (de) Wilhelm in Bayern |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 novembre 1752 Gelnhausen |
| Mort | 8 gener 1837 (84 anys) Bamberg |
| Sepultura | Tegernsee Abbey (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Noble bavarès |
| Altres | |
| Títol | Ducs a Baviera |
| Família | Dinastia Wittelsbach |
| Cònjuge | Maria Anna de Zweibrücken-Birkenfeld (1780–) |
| Fills | Duc Pius August de Baviera, María Isabel de Baviera |
| Pares | Jean de Birkenfeld-Gelnhausen i Sophie Charlotte of Salm-Dhaun (en) |
Premis | |
.svg) | |
 | |
Els seus pares eren Johann von Pfalz-Gelnhausen i Sophie Charlotte von Salm-Dhaun (1719-1770). Es va casar amb Maria Anna, comtessa palatina de Birkenfeld-Zweibrücken, germana del duc Carles II August i del futur rei de Baviera, Maximilià I.
El 1778 Wilhelm es va convertir en membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Baviera.[2] Guillem residia a Landshut i el 1797, com a darrer parent amb dret a heretar, va concloure el contracte de casa d'Ansbach amb el posterior elector i rei de Baviera Maximilià I, en el qual es definia la unitat i indivisibilitat de les terres de Wittelsbach.[3] Quan va prendre possessió com a elector el 16 de febrer de 1799, va rebre el títol de duc a Baviera. En l'apanatge de 1803, Wilhelm, com a cunyat de l'elector, va rebre el ducat de Berg com a apanatge i per tant la governació.[4] Guillem va representar l'elector al ducat fins al 1806, quan el ducat va ser cedit a Napoleó. No va poder residir al palau destruït de Düsseldorf, sinó que es va canviar a posades, més tard al palau del governador i al palau de Benrath.[5]
Descendència modifica
- Fill (*/† 6 de maig de 1782)
- Maria Elisabeth Amalie Franziska (1784–1849) ⚭ 1808 Louis-Alexandre Berthier, mariscal de França, príncep de Wagram, duc de Neufchâtel (1753–1815)
- Pius Augustus (1786–1837), duc de Baviera ⚭ 1807 Princesa Amalie Luise von Arenberg (1789–1823)
Referències modifica
- ↑ Margot Hamm (Hrsg.): Bayern entsteht. Montgelas und sein Ansbacher Mémoire von 1796. Katalog zur Ausstellung des Hauses der Bayerischen Geschichte in Zusammenarbeit mit dem Bayerischen Hauptstaatsarchiv in Ansbach und München 1996/97. Verlag Pustet, Regensburg 1996, ISBN 3-7917-1535-6, S. 101.
- ↑ Ehrenmitglieder – Wilhelm Pfalzgraf von Zweibrücken-Birkenfeld-Gelnhausen, später Herzog in Bayern. Bayerische Akademie der Wissenschaften – online, abgerufen am 3. Juli 2009: „Wilhelm Pfalzgraf von Zweibrücken-Birkenfeld-Gelnhausen, sp. Herzog in Bayern, * 1752 Gelnhausen, Hessen; † 1837 Landshut."
- ↑ Max Spindler: Handbuch der bayerischen Geschichte. Verlag C.H.Beck, München 1988, ISBN 3-406-32320-0, S. 1233f.
- ↑ Die Herzöge von Berg aus den Linien Pfalz-Sulzbach und Pfalz-Zweibrücken-Birkenfeld, 1742–1806.
- ↑ Wilhelm Herzog in Bayern (1752–1837)
Bibliografia modifica
- Friedrich August Schmidt, Bernhard Friedrich Voight: Neuer nekrolog der Deutschen, S. 61f, Digitalisat
- Hermann von Witzleben, Ilka von Vignau: Die Herzöge in Bayern. Von der Pfalz zum Tegernsee. München 1976, ISBN 3-7913-0394-5, S. 121–207.